Bon Nadal

Bones festes a tothom!

Lest we forget...

via Escolar i Macromundo

El model

El nombre de pisos buits a la ciutat de Lleida és d'uns 3.000, aproximadament. Per a la comarca de Barcelona, aquesta xifra és de l'ordre de 300.000.

Diari metro, 14/12/2006

Així es manté el model especulador i els joves hem de compartir cutxitrils per 900€ al mes, o saber que mai ens podrem comprar un pis a milió el m^2. Indignant.

No me digas

Dijous passat els sevenileven vam fer una sortida cultural: concert d'hidrogenese.
El concert era a la discoteca fellini (la discoteca formerly known as panams), i s'hi celebrava el setè aniversari del mondclub (de fet, els dijous nit el fellini es el mondclub).


I com va anar el concert? doncs força bé: podem dir que, un cop van haver cantat els caballitos pony, van aprofitar per presentar-nos el seu nou disc, del que no van dir el nom. (però que es dirà animalitos).
Les cançons noves conserven el so hidrogenese però hi han afegit bastantes melodies amb guitarra elètrica, igual que van fer els astrud (casualidad o genis?) en l'últim disc. A mi personalment em va agradar molt un tema que, pel que diu la lletra, suposo que es dirà 'Soy un vocoder'.
Això si, no tot son flors i violes, hem de dir que vam trobar a faltar els clàssics del grup preferits pels sevenileven: góngora, eres pc eres mac, eres tan tecnicoA, ... Hidro i Genés, cal no oblidar-vos dels fans de tota la vida, que no serà la primera vegada que us ho diuen!!

Esmòquing

Ahir ens preguntàvem d'on ve la paraula esmòquing (el vestit), tenint en compte que en anglès es diu tuxedo. No sé si a algú l'interessa però jo ja he sortit de dubtes:

"La paraula esmòquing ens arriba del francès smoking, que ve de l'anglès smoking jacket (jaqueta per a fumar). És interessant notar que en anglès, a l'elegant vestit masculí que s'usa en festes d'etiqueta s'anomena tuxedo (no smoking, ni smoking jacket). En anglès, smoking jacket és una jaqueta o bata que s'usava per a fumar dintre de la casa. Per exemple, la que fa servir Hugh Hefner, el creador de la revesteixi Playboy. " Tret d'aquí.

Tot això, no ho amagaré, va sortir de veure l'anunci del que deu ser una gran pel·li del Jackie Chan.

Rèplica islàmica a les vinyetes de Mahoma

Aquest dibuix ha guanyat el premi del certamen iraní de caricatures sobre l'Holocaust, i representa Israel construint un mur que aïlla els palestins, recolzant-se sempre en la seva pròpia història i en el que van patir a Auschwitz. Més enllà de l'esperit provocador del concurs, la vinyeta guanyadora m'ha semblat força encertada.

Com ens hem de veure

País de pilotes i totxos, resumit en una foto:


bah.

No comments

No coneixíem aquesta faceta de la leven...

+info: pregunteu-li directament o bé la web.

Less Than Zero

Ja amb el quart de segle a sobre, retorno al blog. Avui he llegit un post de la Lillu sobre una pel·lícula dels anys 80, St. Elmo, punto de encuentro, i m'ha fet pensar en que fa anys, veient la tele amb el meu germà, vam enganxar per casualitat una peli i a mi em va començar a sonar molt la història. Ho vam mirar i es deia Golpe al sueño americano, i el protagonista era el Robert Downey Jr. Llavors vaig adonar-me que la història era una adaptació del primer llibre del Bret Easton Ellis (autor d'American Psycho): Less than zero.

Aquest llibre el va escriure als 19 anys, es situa en el Los Angeles dels anys 80, i explica la vida d'un jove que torna de la universitat a casa seva per nadal. A partir d'aquí, comença una història de moltes drogues, sexe hetero/homosexual, violència, etc, on el protagonista es va adonant que no acaba de quatllar amb la buidor d'aquest estil de vida i amb els seus amics. Em vaig llegir el llibre després que American Psycho m'agradés molt. Aquest no em va agradar tant, però tampoc estava del tot malament. El que no puc entendre és com algú es deixa fer una adaptació del seu llibre al cine si la pel·lícula resultant tergiversa totalment la història i acaba transmetent un missatge que no té absolutament res a veure amb el del llibre. Sí, suposo que pels diners, però, per què no agafen directament un guió fet nou, en comptes de destrossar un llibre? He vist adaptacions de llibres dolentes, però crec que no n'he vist cap altra tan bèstia com aquesta.

Després d'això, no em vaig atrevir a veure la pel·lícula d'American Psycho... Em vaig imaginar que, per molt bé que ho haguessin fet, es perdria la meitat del llibre pel camí. I també em sap greu que quedi com "la història d'un yuppie tarat que es dedica a matar gent", perquè per mi el llibre va molt més lluny.

Cavatast

Continuem amb la promoció de Sant Sadurní.
El cap de setmana del (6,) 7 i 8 d'octubre hi té lloc el cavatast.Pels que no ho sabeu, es tracta d'una fira on cada cava del poble (i rodalies) mostra els seus productes i, amb un sistema de tíckets, tothom qui vulgui els pot provar. També hi podeu trobar alguns plats típics de la zona en els stands dels restaurants, per menjar alguna cosa entre copa i copa.

PD: No us poso la pàgina web com a +info perquè:
1. El disseny és horrorós.
2. La navegació és horrorosa.
3. No apareix en cap buscador.

Semblances raonables - peus

Doncs això, una semblança molt raonable entre dues grans sèries:
Pare de família (capítol 4x0 segons fox)
Lost (capítol 2x23 )

I si la explicació de tot plegat ens la donés en Peter Griffin? interessant teoria...
Si ja heu vist la segona temporada de perdidos i us atreviu a fer click el link, ho veureu amb els vostres propis ulls...

Fil·loxera

El cap de setmana passat van ser les Fires i Festes de Sant Sadurní.
Un dels elements protagonistes de l'espectacle de foc són les fil·loxeretes (fil·loxeres petites, ja que també hi ha a versió gran, d'uns 6 o 7 metres...).
Les podeu veure aquí sota:

+info.

It's... Monty Python's Flying Circus - The Ministry of Silly Walks

Com sempre, per si us avorriu, proposem diversió: Monty Python's Silly Walks Generator! Amb autèntics personatges, incloent el cavaller amb el pollastre, la inquisició espanyola...

Onze de setembre

Com ja és tradició, pengem la senyera al balcó del sevenileven:















Bona diada!

Música i videojocs

Als sevenileven ens agrada molt la música, i no podia ser duna altra manera que si surt un joc on s'hi ha d'interactuar, doncs ens hi enganxem. I més si te botons, colors i pantalles que es mouen.
Fem un repàs d'aquest jocs, per ordre cronològic (que ens hi hem enganxat, clar):
- Dance Dance Revolution (PC - PS): No us dic res de nou si us explico que en aquest joc es tracta de ballar tal i com indiquen unes fletxes a la pantalla, sobre una catifa especial que detecta la posició dels peus. A can sil disposem de dues catifes, ja que és més divertit ballar en companyia. Menció especial per al joc Stepmania que, a partir d'un programan base, permet afegir-hi cançons fetes per un mateix o descarregades de la xarxa (és com el linux del DDR, seven dixit).
- DJ Max Portable (PSP) En aquest joc cal tocar la cançó escollida. Fent servir 4 (o 6 en nivell dificil) botons de la consola, el jugador anirà tocant diferents parts del tema musical. Durant la cançó, l'instrument que toca cada botó va canviant. És un joc molt addictiu (des del meu punt de vista, si més no) i més tenint en compte que amb la psp hi pots jugar a pràcticament qualsevol lloc.
Quan hi jugo, més que dj, em sento el teclista telequinètic d'un grup electrònic, però si els japonesos diuen que som djs, som djs i no en parlem més
A tenir en compte un altre joc, el beatmania que vindria a ser com el Stepmania d'aquest tipus de joc: es poden baixar cançons d'internet o fins i tot fer-les un mateix. Però de moment no he tingut gaire temps per investigar com funciona...
- Guitar Hero (PS2): Només veient la foto ja deureu imaginar de que va: seguint les indicacions de la pantalla, i utlitzant la guitarra-comandament, cal anar tocant tota una sèrie de cançons guitarreres. Quina emoció tocar el take me out tot i que crec que toco la guitarra una mica massa amunt, al estilo Clapton.

PD: la bomba seria aconseguir sincronitzar tots aquests jocs, i fins i tot afegir-hi el cantamania i poder crear el teu propi grup de videojoc. Segur que a can sony ja hi han pensat...
PD2: el teclista telequinético no es playback, el manolo està amagat al terra de l'escenari!

Enginyeria de la Propaganda

Avui rellegia un trosset de Cròniques de la discrepància de Noam Chomsky, buscant una referència a George Orwell. Chomsky diu que Orwell es va equivocar en el seu 1984, on retratava una societat inspirada en el fascisme soviètic; segons ell, el futur de la propaganda no és un control de pensament tosc i directe, com el que descrivia Orwell, sinó molt més refinat i subtil, com el que es practica en la societat occidental, i sobretot als Estats Units. La cita és d'una entrevista de l'any 1986:

"Se trata de un país [la Uunión Soviética] gobernado básicamente a porrazos. Es un estado dominante: el estado controla; todo el mundo cumple sus órdenes. El asunto es un poco más complicado, pero así es como funciona en esencia. Allí es muy fácil sabér qué es la propaganda: lo que produce el estado es propaganda. Ése es el tipo de situación que Orwell describió en 1984. En un país como ése, donde existe una especie de Ministerio de Verdad, resulta muy fácil identificar la propaganda. Todo el mundo sabe lo que es; y puedes optar por repetirla si quieres, pero no intentan realmente controlar demasiado tus pensamientos. Te dan las directrices del partido; te dicen: "Aquí tienes la doctrina oficial; si la acatas, no tendrás problemas, A nadie le importa mucho lo que tú pienses. Si te desvías de la línea oficial, te irá mal porque somos poderosos.

Las sociedades democráticas no pueden funcionar así, porque el estado no puede controlar las conductas por la fuerza. Puede hacerlo hasta cierto punto, pero su capacidad de control por la fuerza está mucho más limitada. Por lo tanto, tiene que controlar lo que piensas. Y, una vez más, los teóricos de la democracia hace 50 ó 60 años que se han dado cuenta y son muy claros a este respecto. Cuando la voz de la gente puede hacerse oír, lo que tienes que hacer es controlar lo que esa voz dice, es decir, tienes que controlar lo que la gente piensa.

Una de las formas que existen para controlar lo que piensa la gente es crear la ilusión de que se está produciendo un debate, pero asegurándote de que lo que se discute se mantiene dentro de márgenes muy estrechos. Es decir, tienes que asegurarte de que las dos partes en discordia acepten ciertos supuestos; y esos supuestos resultan ser los del sistema de propaganda. Siempre y cuando todo el mundo acepte el sistema de propaganda, pueden producirse debates."

Noam Chomsky

I com a exemple, la guerra del Vietnam, on hi havia els coloms i els falcons, però on l'únic debat entre ells era si era tàcticament encertat continuar amb la guerra (si tenien opcions de guanyar, o si costaria massa sang i massa diners), sense plantejar-se en cap moment si tenien dret a agredir Vietnam del Sud. També el bipartidisme americà, que fa que el debat sigui sempre entre un partit d'extrema dreta i un de centre(-dreta), excloent qualsevol opció més a l'esquerra.

3108: BlogDay

El seven ha insistit ferventment en què avui és el BlogDay i s'havia de fer un post, sí o sí, destacant 5 blogs descoberts. Resulta que a última hora, el seven ha desaparegut del ciberespai, amb la qual cosa he decidit, com a jefa del blog, escriure el post jo. Aquí us els deixo.

1. Campanilla
Es va fer famosa amb un post molt divertit sobre teleoperadors d'Ono, i des d'aleshores l'he anat seguint intermitentment. Deu ser que tinc debilitat per les noies amb un toc friki.

2. This is not an exit
El blog de Gieb, un xilè. Hi vaig arribar buscant coses a internet sobre American Psycho (el llibre acaba amb la frase "this is not an exit"), i des d'aleshores el llegeixo de tant en tant. Parla de música, cine, i temes interessants, tot així...alternatiu. Força recomanable.

3. La Ricci
Estil diari personal, però sempre divertit, d'una barcelonina importada. El blog en plan querido diario que més m'enganxa.

4. Moby
Doncs això, el blog del Moby. Amb les seves coses bones i les seves coses dolentes. Si fos d'un no famós, no ens faria gaire el pes, però mira, és el que té ser el Moby. L'actualitza a diari i es llegeix fàcil, això sí. Opinions polítiques, diari de gira, vegetarians, etc.

5. Focoblog
L'aportació del seven. El blog del grup de música Focomelos (crec), i no en puc dir molt més perquè hi vaig entrar ahir per primer cop. Humor i coses variades, pel que veig. (no incloc el Microsiervos a la llista, perquè ja el tenim linkat, però que sapigueu que el seven n'és president del club de fans).

Tradicions Xineses cap. 1

Aquest matí ens hem quedat bocabadats en veure que a Xina han prohibit els striptease als...ehem...funerals! Pel que es veu, en el món rural xinès, la valoració del mort va en funció del número de gent que assisteix al funeral. Amb la qual cosa, què millor que apel·lar als instints primaris dels camperols xinesos i contractar una stripper per amenitzar la cerimònia? Total, que la pràctica s'ha convertit en una tradició.

Ens imaginem, quan algú mor, una família apenada fent-se càrrec dels tràmits: "tu escriu l'esquela i truca a La Vanguardia, tu ocupa't de les gestions amb la funerària, tu truca a la família i amics, i jo ja vaig buscant la stripper. En conec una boníssima, la que va fer al funeral de la mare del Paquito, ens va posar a tots com una cafetera. Ai, no som res...". Després, comença a córrer la veu entre els camperols: "ei, demà funeral a les 17h al cementiri de Montjuïc! Hi va una stripper de collons! Ens passem, no?"

via: Escolar.net

Semblances raonables

Tot i que no acabem d'estar d'acord en si és casualitat (leven) o una inspiració remota (seven), trobem que el principi de el mejor de sus trabajos de Lori Meyers i I found a reason de The Velvet Underground tenen una semblança força raonable. Aquí us les deixem, jutgeu vosaltres mateixos.

Lory Meyers:


The Velvet Underground:

Viva la O... Viva la Obe... Viva la Obesi... Viva la Obesidad

Si voleu riure una estona, uns argentins s'han dedicat a fer les canciones locas, que són cançons traduïdes per als que no sabem anglès.
No totes són la bomba, però algunes traduccions les trobem molt encertades.
Nosaltres us posem la segona part, però aqui teniu la 1, la 3 i la 4.



Gràcies leven jr.

PD: Escoltant: Era - Divano

Baba de caracol

Sóc l'única que es queda al·lucinada cada cop que veu un anunci d'aquests de teletienda anunciant el extracto de baba de caracol? La solución contra la vejez! Ai, de veritat, quina joia, tan ple de frases com "Baba de caracol es fácil de usar, aplíquese la crema dos veces al día...". I el tio que llegeix això, com pot llegir-ho tan seriós, sense partir-se el cul?

Correu, truqueu que es veu que ara hi ha un 2x1! "Llame ahora y reciba un segundo frasco de Baba de caracol, totalmente gratis!!" És miraculós eh, podeu entrar a la web oficial si voleu. Baba de caracol! Perdoneu eh, és que em deixa totalment hipnotitzada i traumatitzada cada cop que el veig, no puc canviar de canal. Havia de compartir-ho amb el món.

He vuelto, ves que bien...

Doncs si, intento reactivarme una mica en el tema blogger després de la primera meitat de les meves vacances fraccionàries. Però començarem doucement, amb un minifotopost. Quina sorpresa la meva quan he vist que les fotografies que havia fet a mikonos (si, em sap greu però un dia faré un post explicant les meves vacances) eren d'una maqueta! Com no vaig poder veure que aquella meravellosa vista que hi havia davant meu era una miniatura? us deixo les fotos perquè ho comproveu vosaltres mateixos...

PD: Escoltant (of course) : Astrud - he vuelto

Experiència

"Vivimos en la era de la locuacidad de masas. Todos escribimos algo, o al menos hablamos de ello: memorias, apologías, currículum vitae, apasionados ruegos o protestas. Pero nada, por ahora, puede competir con la experiencia -tan irrefutablemente auténtica, tan pródiga y democráticamente dispensada-. La experiencia es la única cosa que compartimos por igual (es algo que todo el mundo siente). Estamos rodeados de casos especiales, de alegatos especiales..., e inmersos en una atmósfera de celebridad universal.

No es que en el futuro todo el mundo vaya a ser famoso un cuarto de hora: en el futuro todo el mundo será famosoo todo el tiempo -pero sólo en su propia mente-. Será un remedo de fama, una fama "de karaoke". Pero en algo será idéntica a la genuina: en que será mala para la cabeza."

Martin Amis, Experiencia

(en castellà perquè el llibre el tinc en castellà)

Lonely Planet: The Canary Islands

Tal i com li vaig prometre a la Lillu i sense cap tipus de pressió per part seva, escric un altre post post vacacional (vacacional), a fi d'assegurar-me una segona invitació a Tenerife en un futur. A continuació, resumeixo el que he pogut aprendre durant la meva estada a l'illa i que crec que pot ser d'interès per a futurs viatgers:

• No us deixeu acovardir quan algun natiu us amenaci dient: "¿Y tú ya sabes que en Canarias a la gente con el pelo rizado les hacen cosas muy extrañas y malas cuando van por la calle?" Ni tan sols si observeu que, al tornar a la seva illa, decideixen sobtadament allisar-se el cabell, per evitar possibles atacs. Jo hi vaig anar. Amb el cabell arrissat. I he tornat. Amb el cabell igual d'arrissat. A part d'alguna ferida que altra, he sobreviscut. (dedicated to Kenditho)
• A vegades, els natius i els importats-adoptats intentaran fer-vos sentir incòmodes preguntant constantment "Porque...¿Y tú cuándo te ibas?" Després d'aquesta pregunta, us intentaran desviar la ruta amb tal de fer-vos passar molt a prop de l'aeroport, i repetiran uns quants cops: "Mira, allí está el aeropuerto". Davant d'aquest comportament, el viatger tendeix a sentir-se poc estimat i baix de moral, i tindrà temptacions de córrer fins l'aeroport per escapar. Tot i aixo, és bo saber que es tracta únicament d'un mètode de selecció natural per diferenciar els viatgers covards i insegurs, que no aporten valor a la tribu, d'aquells que, per la seva valentia i coratge, són mereixedors de l'apreci i l'hospitalitat de la tribu. (dedicated to GeekDraz & Lillu)
• Els canaris solen sentir-se identificats amb algun animal. Cada integrant de la tribu escull l'animal amb qui més afinitat creu tenir, tot i que, en alguna ocasió, l'animal li ve imposat per la tribu. En un gran nombre de casos, els animals solen mantenir-se de generació en generació: per exemple, el pare del Pequeño Mono és, òbviament, el Gran Mono. Tot i així, els canaris són lliures de cambiar d'animal, quan així ho creguin oportú, o bé quan els vingui imporat pel reste de la tribu. En aquests casos, solen sorgir moments nostàlgics en els quals, gesticulant vivament tot emulant l'antic animal afí, (per exemple, aletejant com un peix), criden: "¡Yo antes era otro animal!" (dedicated to Little Monkey)
• Els caps de la tribu us tractaran amb amabilitat, generositat i hospitalitat. Aprofiteu per degustar les especialitats culinàries que us ofereixin, encara que algunes us semblin un xic arrugades, i encara que els garbanzos passin a garbanzas un cop cuinats (son transsexuals?). No us en penedireu! Us posareu molt famosos/es! (dedicated to the Kenditho_parents)

El que deia: tornaré!

Manic Street Preachers - Motorcycle Emptiness

La que ha estat durant molt de temps i encara és la meva cançó preferida:



Under neon loneliness, everlasting nothingness.

Testimonios. Hoooooy... las vacaciones!

Hola! Gairebé un mes després, reaparec, a falta d'una setmana per tornar a treballar. bbrrrrr! De moment no em puc queixar de les vacances, hi ha hagut una mica de tot, inclosa visita tinerfenya (?) a Kenditho i platja costabravenca (amb el permís de la climatologia).

La costa de Tenerife - platja de Las Gaviotas a baix de tot.

Aquí el breu testimoni vacacional:

• Un llibre: Brooklyn Follies, de Paul Auster. Un llibre optimista, molt agradable de llegir, com tots els seus llibres, i amb aquest encant Auster que sempre em captiva. Una mica en la línia de la pel·lícula Smoke, també escrita per ell. Molt recomanable (que no "recomenable", com diu el senyal de tràfic enorme de les obres a Balmes-Rosselló!).
• Una pel·lícula: The Rocky Horror Picture Show. "Let's do the time warp again!" Un viatge entretingut al planeta Transilvania Transexual, i unes cançons molt xules! No em faig responsable de qui li pugui no agradar!
• Una frase: "Me olvidaré de ustedes siempre". Frase amb què se'ns va acomiadar un tal Vicente molt borratxo (un noi canari que va a Madrid i "de repente, vuelve") , després que el recollíssim pel carrer i l'acompanyessim a casa. Ell trobava que "¡qué bien huelen, oh, se han lavado el pelo!" i ens cantava la seva pròpia versió de Rebel Rebel.
• Un moment desagradable: em debateixo entre les 12 hores d'espera a l'aeroport del Prat, o bé el moment de finalment pujar a l'avió i entendre que si no sortíem abans era per un problema amb els lavabos que impregnava tot l'avió de eau de pipi. Mmmm... com diria el seven: buuuníssim!!
• Un moment agradable: trobar-me 80€ en el seient de l'autobús que em portava de l'aeroport de Tenerife fins a Santa Cruz, moltes hores més tard del que tocava. El moment desagradable de l'espera a l'aeroport decanta la balança, encara.
• Una activitat: gravació de vídeos divulgatius amb el mòbil per a posterior enviament via MMS. Tradiciones catalanas, tradiciones canarias, Enciclopedias del sexo... Quant he après aquest estiu! "Hoooooooy..."
• Una cançó: David Bowie - Suffragette City.

Tancat per vacances

Perdoneu, ens havíem oblidat de posar el cartell...

Bones vacances!

Summercase

Després de dos dies intensos de concerts, caminades considerables i moltes ampolles d'aigua-cubata (no ens atrevim a comptar-les), fem la crònica del que hem vist i el que ens ha semblat:

Divendres 14:

• 21:10 Astrud. Merda! ja arribem tard, només ens queda mig concert per veure. El puntuaríem com a correcte. Un escenari tan gran i tan lluny, i a ple dia, tampoc inspirava molt. sevenileven.
  Per molt festival que sigui i molts horaris a complir, es bastant ranci fer zero bisos (potser estem acostumats a concerts més íntims amb ells). seven
  
• 21:30 Adam Green Corre corre cap a l'altre escenari, en una imatge que es repetiria unes quantes vegades. Què gran que és l'Adam Green! . I quin vozarrón que té! Jo estava bastant més emocionada que el seven, però els dos coincidim que va estar molt bé. Ara veig que a la mateixa hora tocava Belle & Sebastian que deien que havia estat bé, però crec que abans veig 10 concerts de l'Adam Green que un dels altres! leven.
  
• 23:00 Battery charging. No és un grup, és la nostra activitat, sortir a buscar provisions a la moto. leven
  Encara no sé com vam trobar el BurgerKing, però aquelles hamburgueses se'ns van posar molt bé. seven.
• 00:15 Super Furry Animals. Un altre cop merda, ens hem perdut quasi tot el concert, només ens queden 4 cançons per sentir, però les 4 van ser de discs antics que coneixia! El battery charging va durar massa, em vaig arrepentir de no haver arribat abans... leven. Segon grup del dia que havia sentit poquet (menys que l'Adam Green, sí) però em van semblar molt bé. Cal destacar els visuals en català!!! seven
• 00:30 The Cardigans. Aquí no acabo d'entendre si els temps no anaven bé o què, perquè recordo haver escoltat una bona estona de Cardigans, però no devia arribar a mitja hora. Té una veu bastant impressionant, això era el millor del concert. Aquest va ser el primer concert amb molt públic. leven.
  Aquí ja em vaig emocionar bastant, segurament perquè, a part del vozarrón de la Nina, coneixia moltes de les cançons. Moment memorable de la nit: aquell començament del lovefool amb els sevenileven saltant com a bojos.
seven.

• 01:00 Daft Punk. Veig que la leven m'ha deixat aquest grup a mi per comentar. Realment la posada en escena és impressionant (la piràmide de llums, els triangles de fons que canvien de color i la pantalla enorme de l'escenari amb paraules de les cançons). I sobre la música, doncs són ells; van barrejant totes les cançons, i tot i que des del meu punt de vista es tirin massa al techno (sou francesos, feu coses elegants!). De tota manera, imperdibles els arround the world, el da funk i el one more time, shaken but not stirred. seven.
  
• 02:30 Massive Attack. Tot i que no hi vàrem estar gaire estona (solapament temporal!), les cançons que vam sentir eren molt conegudes (loveyouloveyouloveyou... , i teardrop). A part, ara m'adono que no he parlat dels llums que es porten ara als escenaris: panells de leds. Són capaços de moude's bastant de pressa, de fer molts colors i formes força aconseguides. Fan bastanta impressió. seven.
  Doncs sí, un altre cop com als Superfurries vam arribar a temps per les cançons conegudilles. Vaig trobar-los molt hipnotitzants; si fos per mi, hauria sacrificat més Daft Punk per haver-hi estat més estona, tot i que igual hauria invertit l'ordre dels concerts. leven.
• 04:00 Fatboy Slim. Retard + cansament. I més veient l'ambientillo que es queda a última hora pels festivals a ver al tio ese que mete caña. Vem decidir que l'endemà ens quedava molt per caminar i escoltar i amb la motillo cap a casa. sevenileven.

Dissabte 15

• 20:15 Dandy Warhols. Per nosaltres, el pitjor concert amb diferència. El cantant semblava que, a més d'estar drogat s'hagués quedat afònic a Madrid. Encara que em sembla que ja té aquesta veu normament, en directe. sevenileven
  Em sorprèn haver llegit crítiques més o menys bones del seu concert. leven.
• 20:45 Divine Comedy. Ens van agradar molt, el cantant, a part de tenir vozarrón també, és bastant showman i es va ficar el públic a la butxaca. sevenileven.
  Per culpa d'aquest concert he tararejat durant 2 dies el National Express. Crec que hauré d'aconseguir els cds d'aquesta gent...
seven.
• 22:00 Battery Charging II. Un altre cop se'ns en va anar l'olla entre lavabos, entrepans i beguda, i això que aquest cop ho portàvem tot i sabíem que podíem entrar amb la beguda (sempre i quan fos una ampolla d'aigua, amb qualsevol líquid, però sense tap). sevenileven
• 22:45 Happy Mondays. Però, a qui se li acudeix posar Happy Mondays a la mateixa hora que New Order? Em sembla que s'ho pregunta tothom. No està bastant clar que són grups que poden tenir un públic semblant? Total, perquè a partir de les 2 no hi hagués més concerts, només djs, ja ho podien haver estirat una mica més! Del poc que vam veure, desetaquem el boig del Bez que feia el seu paper d'animador de la festa ballant per l'escenari amunt i avall (i res més, perquè cantar no canta gens, no?). I evidentment, a les 22:55 va començar una migració brutal de gent cap a New Order, que els pobres Happy Mondays es devien quedar amb 4 gats escoltant-los. leven.
  Vaig quedar bastant impressionat del component/cheerleader. Apollo l'emoció de la leven, potser no hauria costat tant allargar una mica els concerts i deixar als chemicals per una mica més tard, i si de pas els hi donaven un lloc obert, doncs millor que aquella carpa infernal.
seven.
• 23:00 New Order. Només he fet que llegir crítiques devastadores dels seus dos concerts, però jo, què voleu que us digui, em vaig emocionar molt de poder sentir Love will tear us appart, Transmission, Temptation, Blue Monday... Que no toquen molt bé i es fan grans? Són New Order, els ho puc perdonar. Va ser el concert on més bé m'ho vaig passar, amb diferència. leven (iseven, m'hi afegeixo).
• o1:00 Primal Scream. Un altre grup gran solapat amb New Order. En fi... Això sí, tot i que d'aquests em vaig perdre gairebé totes les cançons que m'agraden, vaig trobar que són un grup molt bo en directe. leven.
• o1:30 Chemical Brothers (djs). Tot i el cansament, si haguéssin estat en un lloc obert segurament hi hauríem fet un cop d'ull. En aquella carpa plena de suor i nengs més valia no estar-s'hi gaire estona. Així que vem decidir agafar la moto direcció la meridiana seven.
• **:** Menció honorífica pels Cut Copy dels que vem sentir una cançó tot sortint cap a recarregar... seven.

Doncs aquí teniu la nostra humil crítica al summercase. Déu n'hi do per ser només en dos dies; en resum considerem que ha estat un festival realment complert i no mal organitzat en quant a lloc, espais, distàncies, begudes o tiquets (tiquets? perquè volem tiquets si tenim una moto amb portacascs?). Un tema a part són els horaris, que es podrien haver estudiat una mica més per tal de poder veure tots els grups estrella del concert sense solapaments.

+info: aquí teniu el veredicte dels JeNeSaisPop per si voleu saber què tal va ser el summercase mad.

FIFA fair play

Ho sento, pero pensem que s'han equivocat.
Per molt crack que sigui en Zizou, per molt últim partit i últim mundial, considerem que hauria d'haver primat el fair play que tant intenta inculcar la FIFA (i el jogo bonito al que s'han apuntat alguns). Simplement.


I com que sembla impossible trobar la foto on el susodich dóna un cop de cap al rival, posem la foto de forza italia.

Hay alguien ahí?

Intentaré reanimar el sevenileven encara que sigui sense idees gaire brillants, perquè ja fa dies que està en coma pobret. Serà la calor que m'està atrofiant el cervell, que fa morir el meu pc de calentons continus, i que fa que t'enganxis a les cadires chupaculos de can seven (quan t'aixeques sembla que hagis d'estar tota ben depilada, però es veu que no). I penso (només de tant en tant), dec haver estat fent moltes coses últimament que no he entrat gaire a internet ni he escrit res. Però quan m'ho penso millor, em sembla que no gaires, no. Com dirien Chico y Chica, "supertranquila, supersosegada, supervaga!".

A veure si animem una mica el diumenge a la nit. Motius per despertar-te demà dilluns contenta (despertar-me jo eh, aquí que cadascú es busqui els seus, que prou costa trobar-ne per una mateixa):

• Hauré reactivat el sevenileven amb un post que haurà entrat en el top ten de la hitlist de posts-rollaco-que-no-diuen-res.
• S'haurà acabat el mundial! No més futbol fins setembre! Sense comptar els amistosos agostils aquells de Barça 23 - Risstosclasxzxtix 0, que la gent es mira amb tanta afició.
• El cap de setmana següent anem al Summercase! Per cert, ja hi ha els horaris dels grups, i aquí una idea de possible ruta per no perdre's els millors. A veure si en un altre post fem la nostra ruta, tot i que tinc la sensació que tothom seguirà pràcticament la mateixa. Jo diria que no em caldrà barallar-me gaire amb el seven per anar als que vull jo. De tota manera, l'estatut del sevenileven diu prou clar que jo sempre tinc raó.
• Queden només 2 setmanes perquè comenci les vacances! 4 setmanes de vacances! Vacances! Ja paro.
  

Ja està, això vindria a ser tot. I ara, així perquè sí, porque yo lo valgo, un vídeo musical.



Velvet Underground - Sunday Morning

Rebaixes!!

No se si ha sigut la calor insuportable que fa a Barcelona o que ja m'he recuperat de la ressaca/cansament infernal després del Dancing Queen (nota: queda pendent un post comentant aquells grans concerts de chycha i hidrogenes). El fet és que m'he deixat endur per un impuls consumista i me n'he anat a les rebaixes. Aquest n'és el resultat:

• 6 camises del ZARA (una d'elles a 5.95€ !!!!)
• 1 banyador H&M
• 1 samarreta H&M
• 1 sandàlies H&M

Suposo que hauria pogut ser pitjor, han sigut compres responsables i a més hi he anat al migdia: poca gent i poc stress. Gens malament per ser el primer dia de Rebaixes.

Nine Inch Snapes

S'assemblen o no? El de l'esquerra és Alan Rickman fent de Snape a Harry Potter i el de la dreta Trent Reznor de Nine Inch Nails. S'assemblen de natural, però amb el mateix pentinat ja és massa!

Tú, lo que tienes que hacer

Aquí la Queen of the blog (un dia el seven se irá a por tabaco i no volverá al blog, com s'aprovi el estátut del sevenileven), vol animar-vos a venir al Dancing Queen, 2on festival gay hetero-friendly de Barcelona. Dijous 29 de juny al Razzmatazz!

Destaquem Hidrogenesse i, sobretot sobretot, Chico y Chica! Ja torno a tenir un moment pesadet Chico y Chica d'aquells que el seven m'ha d'aguantar de tant en tant. Del següent disc que han de treure diuen, per ara: "Las canciones que estamos haciendo son tipo Grace Johnsons pero podría producirse un giro inesperado hacia el estilo de Lordi o incluso hacia el típico sonido ibicenco de antes de los móviles." Aha. Ah, i que el capítol VIII de 4 en Alicante, una audio-novel·la per capítols que relata les aventures d'un grup, serà un musical i "aparecerá de repente este verano". No puc esperar.

estátut

Tot revisant la documentació del blog, he trobat l'estatut. Aqui en teniu un extracte:

[...]La Srta. Leven Blogger (en endavant leven) podrà exigir la redacció de posts a qualsevol membre del blog [...] De la mateixa manera, podrà demanar informació, comentar, censurar, prohibir, modificar o eliminar, aquells posts que cregui oportuns i segons el criteri que cregui convenient [...]

També he trobat un annex, que està pendent d'aprovació:

[...]La leven serà la reina del blog, tindrà poder absolut i podrà manar a tots els col·laboradors del mateix, així com fer i desfer com li plagui.[...]

Em sembla que, pel que fa a mi, votaré NO al nou estatut del sevenileven...

Les groupies ressuciten el sevenileven

Kenditho, que té molt de temps lliure i alguna que altra obsessió, troba coses com aquesta: Groupie Dirt. Si és que està molt bé això de ser famós i que puguin revelar les teves preferències i intimitats sexuals a qualsevol morbós com nosaltres!


Com sempre, per qui no sigui tan morbós com per dedicar-se a buscar què diuen del seu ídol, fem un extracte del que ens ha semblat més interessant:

• Duran Duran lead singer Simon LeBon has a curved penis and gets "Hungry Like The Wolf" when it comes to oral sex, according to a woman who experienced him.
• Green Day frontman Billie Joe Armstrong has the smallest penis of any rock star we know about. Billie's "little willy" is only about 3 inches.
  
• Axl Rose is very kinky. We hear he likes urination/defecation scenes, bondage, sex toys, girl-girl sex...and he likes to videotape it.
  
• The insatiable David Bowie is a rock star who groupies continue to lust after and rave about, and we hear that he's into orgies and videotaping his encounters. If you look like Camilla Parker-Bowles, you'll probably be out of luck in getting David to show an interest in you. (gran informació aquesta)

No ens volem creure massa ferventment cap d'aquests comentaris, però impressiona l'exhaustivitat de l'estudi - hi ha molts cantants més! I, sobretot, tal com ho expliquen: according to a survey...

Te agarra muy suavemente

El nou himne del sevenileven:



Ens encanta.

IMPOSSIBILITATS RECREATIVES

La guia de l'autoestopista galàctic té això a dir sobre el tema de volar:

Volar és un art, o millor dit, un do.

El do constisteix en aprendre a tirar-se al terra i fallar.

Triï un dia que faci bo - suggereix - i provi-ho.

La primera part és fàcil.

L'única cosa que es necessita és simplement l'habilitat de tirar-se endavant amb tot el pes del cos, i la bona voluntat perquè no li importi que faci mal.

És a dir, farà mal si no s'aconsegueix evitar el terra.
[...]
Queda clar que la segona part, la d'evitar el terra, és la que presenta dificultats.

Douglas Adams
Guia de l'autoestopista galàctic

PS: ni fet expressament: he trobat l'home que sap tirar-se al terra i falla.

Sobredosi

Un mes per desvalisar tot això. Ens entretindrem.

Segundas partes nunca fueron buenas

Recopilem algunes versions de cançons que ens agraden més que les originals:

• Scissor Sisters - Comfortably numb (original: Pink Floyd)
• Astrud - Bailando (original: Paradisio)
  
• Tori Amos - Happiness is a warm gun (original: Beatles)
  
• La Monja Enana - A por ti (original: Tamara bbbrrrrr)
• La Monja Enana - Centro de gravedad permanente (original: Franco Battiato)
  
• Astrud y Fangoria - De viaje por el sol (original: Los Planetas)
• Anika & La Casa Azul - Niños Mond (original: Andreas Dorau - Girls in love)
• Hidrogenesse - Eres tan técnico/a (original: The Magnetic Fields - You're so technical)
• Le Tigre - I'm so excited (original: The Pointer Sisters)
• Sagi Rei - L'amours toujours (original: Gigi d'Agostino)
• Lemon Fly - El jardín botánico (original: Radio Futura)
• Faith no more - Easy (original: the commodores)
  

I, a petició del seven, com a accèssit hi ha aquesta, que no és millor que l'original però que està força bé:

• The Wannadies - Just can't get enough (original: Depeche Mode)

Tampoc volíem deixar-nos una versió cutre que ens fa gràcia, com a accèssit II:

• La Rubia Montoya - Yo te he visto robando en el Carrefour (dedicada a Winona Ryder) (original: Fischerspooner - Emerge)
  

Algú té alguna aportació? Anirem afegint les que se'ns acudeixin o ens proposeu.

Un altre dia anirem per les versions que no haurien d'haver existit mai. Que es vagin preparant...

Autopublicitat

Per què volem sms, xats i internets per lligar si amb un foli en blanc i un boli, pots montar-te tota aquesta autopublicitat?

... l'únic inconvenient és que al foli no li pots passar el corrector ortogràfic...

... les coses clares, i la xocolata, espessa.

via imma @ madrid.

jódete (part I)

1. Què passa quan dos companys de feina es fan amics?
Que comencen a fer coses junts a fora de la feina.

2. Què passa quan dos amics de feina són noi i noia i es diuen, posem per cas seven i leven?
Que els companys de feina que tenen en comú comencen a pensar que no només són amics sinó que darrere de tot això hi ha una relació sentimental.

3. Què passa a la feina, la gent ho pregunta?
Doncs no. De fet, només la gent amb molta confiança/morro és capaç de deixar caure comentaris com ara:
- Algún día me lo contaréis..
- Ja m'explicareu què hi ha darrere de tot això...
- Vosaltres dos sempre junts eh...

4. Què passa quan la gent es desinhibeix, posem per cas en un sopar de feina o una festa corporativa?
Tothom es deixa anar més, i en aquell moment sí que acaben confessant les seves sospites (i, segons ells mateixos, les de tothom).

5. Què passa quan se'ls respon que no, que no són parella, però que sí que són molt amics?
Doncs que no s'ho creuen, tenen massa evidències: "aneu i torneu junts, dineu junts, feu coses junts,..."

6. Que passa quan, després d'estar en equips de treball separats durant un temps, per alguna casualitat de l'univers tornen a coincidir en un nou equip?
Tornem al primer punt, catxondeo padre.
La setmana vinent torna a començar la història de "guaita aquells dos, sempre estan junts, no?"

99. Que passa quan la teva pròpia mare et confessa que creia que aquí hi havia alguna cosa més?
Aquí ja cal deixar les coses clares. Hasta aquí hemos llegado.

the champiooooons

Recopilem unes qunates portades de diaris a les 23.54 del champions day:

- el periódico: El Barça toca el cielo en París - wow
- la vanguardia: El Barça gana su segunda Copa de Europa en París - rollo vanguardia, serio, claro y conciso.
- l'sport: ¡CHAMPIONS! - no, no es pronuncia champións, encara que el seven ho digui.
- el país: El Barça, campeón de Europa - en la seva línia, seriós.
- la razón: El Barcelona campeón de Europa - escuet, com el país, pero menys familiar., amb una mica més de rabieta.
- marca: Remontada de Champions - que quedi clar que han remontat al final del partit.
- as: Campeones - escuet, quasi bé per obligació (sorprèn, de tota manera...)
- s'emporta la palma:el sport el mundo deportivo: Oui are the champions, (mon ami?) Quanta estona hauran estat pensant-se el titular? Qui haurà estat el llest que ha dit "Ja ho tinc! Tinc la idea que buscàvem!"?

pd: som els únics que hem tingut la sensació que l'alcohol corria per darrere de les càmeres de la retransmissió de tv3 (en especial d'en Xavi Torres....)?
pd2: no quedaven comentariestes dels de debò (no becaris) per presentar els espais/connexions?
pd3: "Jo no sé què em passa" Xavi Torres dixit. Jo sí que sé què et passa, l'alcohol és el que té. Això sí, i lo bé que t'ho estàs passant allà a París...

actualitzem a les 9.41 del champions day +1
- el periódico: Sí, ganamos en París
- la vanguardia: ¡Bichampions!
- sport: Ja en tenim 2
- el mundo deportivo: ¡¡¡SÍ, SÍ, SÍ!!!
- el pais: Campeón de campeones
- la razon (únic diari en que no és el primer titular): El F. C. Barcelona conquista en París la segunda Copa de Europa de su historia que quedi clar....
- marca: Dream Team II
- as: España 2 - Europa 0 (sense comentaris...)

Estafa

Vistes les coses a dia d'avui, només ens passa una cançó pel cap:



cantem-la todos a una:



DOS POR UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

TODOS A UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

ES-TA-FA-TAL

BARCELONA ES-TA-FA-TAL
LA COSA ES-TA-FA-TAL
LA TELE ESTA ES-TA-FA-TAL
LA MODA ESTA ES-TA-FA-TAL
LA GENTE ESTA ES-TA-FA-TAL
EL MUNDO ESTA ES-TA-FA-TAL
ESPAÑA ESTA ES-TA-FA-TAL
LA MUSICA... ESTA FATAL!!!

ES-TA-FA

DOS POR UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

TODOS A UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

inspiració

Estatut

No vull fer grans dissertacions sobre el tema que prou bombardejats estem ja per tots costats, només dues puntualitzacions:

1. No sé com ho veureu vosaltres, però, a mi, el fet que un partit pugui canviar d'idea en quinze dies i passar de recomanar el vot en blanc respectant el sí, a demanar el no, em provoca una pèrdua de credibilitat. Com de manipulable arriba a ser el discurs, per tal que, sobre un mateix text, una persona pot intentar predicar per convèncer a les masses d'una opinió, i una setmana després, de la contrària? Normalment intento evitar ser massa escèptica en la política, però, si aquesta és la sensació que això em transmet a mi, quina sensació s'està transmetent a la gent que ja té una tendència a pensar que la política no és més que un circ?
2. Entenc perfectament (per una vegada i que no serveixi de precedent) que el PP es queixi dels anuncis a la tv que promocionen l'estatut. No em sembla normal que es gastin els nostres diners en promocionar-lo quan se suposa que els que hem pagat l'anunci encara hem de votar sí o no. De fet, mai he entès els anuncis a la tv que promocionen la Generalitat. Què vol dir? Que hi ha algú que compra la competència? No serà que promocionen un partit amb els nostres diners?
   

Un any de discussions no ha estat res, això no ha fet més que començar. Després del referèndum, més eleccions amunt, eleccions avall, tripartits amunt i tripartits avall. Agafem aire.

FF Fórum Filatélico

Hi ha un tema que als sevenileven sempre ens ha donat molt de si en quant a comentaris.
Estem parlant, ni més ni menys del Fist Fucking.
Us posaré en context: Tot parlant pel messenger sobre el concert de Franz Ferdinand, vam començar a referir-nos al grup com a FF. En aquell moment, vàrem considerar adient diferenciar que no estàvem parlant de la versió sexual de FF, no fos cas que hi haguessin malentesos.
A partir d'aquí, ens vam documentar una mica sobre aquesta pràctica. Us donem un parell de dades sobre el tema:

• sempre és millor el FF anal que el vaginal (sobretot per riscs d'estrips -desgarros-)
  
• si parlem d'un puny/anal, són necessàries de 3 a 4 hores de dil·latació.
• pel cas de dos punys/anals, són necessàries 5 o 6 hores.

more info.

Arribats aquest punt, aclarirem que no podem respondre les vostres curiositats en primera persona. Això sí, aqui teniu una resposta per quan ens pregunteu què fem tantes hores connectats a internet (documentant-nos, no practicant l'FF).


PD: post número 50!!!

Modificació: vistos els últims aconteixements esdeveniments, hem cregut encertat el canvi de títol, ja que la definició donada en el post s'hi adeia més.

We are from bcn

Entre Opás, Amo a Lauras, Sorayas/Chenoas i Shakiras donant-se cops de colze per tal de ser la (puta)cançó de l'estiu, ha aparegut aquesta perla.
De fet, crec que aquesta cançó té el seu puntillo (no oblideu que al sevenileven tenim un bagatge musical molt especial: astruds, chico y chica, l-kan, mano de santo, hidrogenese, ...)



PD: recomanable no escoltar-la mes de 30 segons si no la voleu cantar una bona estona.

seven y leven

Avui comencem un experiment. Hem creat un nou blog, seven y leven, en el que traduirem els articles nous que anem escrivint al castellà. Ja sabeu, per aquesta cosa de veure si triomfem internacionalment i podem anar a Hollywood aviat. Continuarem escrivint els articles en català, i farem servir un traductor que funciona bastant bé per fer la rèplica. Corregirem els errors evidents que hi trobem, però, si se'ns en passa algun, tampoc ens treurà el son. No sabem fins quan mantindrem els dos blogs, podria passar que ens en canséssim aviat o donéssim l'experiment per acabat... el temps ho dirà.

Però...com? (I)

1. No entenc per què no hi ha gairebé cap canal a part de tv3 on es puguin veure sèries i pel·lícules en dual.

2. No entenc per què a tv3 tot el que és estranger es pot veure en dual i el que està doblat del castellà al català no.

3. No entenc la necessitat de doblar pel·lícules i sèries castellanes al català.

4. No entenc quina gràcia té la cançó del corral, i em temo que la patirem molt.

5. No entenc per què hi ha tanta gent que escriu una coma entre el subjecte i el verb.

6. No entenc per què hi ha tanta gent que parla sola en veu alta quan treballa.

7. No entenc per què s'arreglen sabates i es fan còpies de claus a les mateixes botigues.

8. No entenc per què em fa tanta ràbia que la del meu costat s'espanti i faci un bot cada cop que la crido o sona un telèfon a prop seu.

L'home dels daus

Vaig dos dies tard, però millor tard que mai. Volia fer referència a algun llibre el dia de Sant Jordi, i ho faig avui. Ara fa un any vaig llegir El Hombre de los Dados, de Luke Rhinehart, un llibre que em va semblar interessant i em va enganxar força. El llibre es va escriure fa uns 30 anys i, pel que es veu, el van prohibir en alguns països en aquella època per considerar-lo massa subversiu. Em sembla que fa relativament poc que està traduït al castellà. Navegant per internet he vist que a alguns lectors els va semblar una mica pesat, però a mi la veritat és que no.

El llibre explica la història d'un psicòleg insatisfet amb la seva vida que comença a prendre decisions cada cop més crucials basant-se en el resultat de llençar uns daus. El que comença com un joc acaba derivant en tota una elaborada teoria dels daus que recondueix la seva vida i la de molta altra gent que s'hi apunta.

Parlant clar, suposo que el que es critica és que cap al final se li va una mica l'olla. Si més no, la idea bàsica la trobo molt interessant:

Tots tenim impulsos residuals que la personalitat reprimeix i que rarament s'expressen. Aquests impulsos no han gaudit de llibertat des que es va fundar la personalitat. S'han convertit en homes invisibles.

En societats estables, unificades i coherents, aquesta mínima personalitat sense alliberació d'impulsos reprimits tenia valor. Els homes podien realitzar-se amb un únic ego. Però ja no és així. En una societat polièdrica, la personalitat múltiple és l'única que pot conduir a la satisfacció.

Tota personalitat és la suma total de la supressió acumulada de les minories. Si un home desenvolupés un patró consistent de control dels seus impulsos, no tindria una personalitat definida: seria impredictible, gairebé lliure.

Al principi, només uns pocs egos són capaços d'oferir-se com a opcions al dau. No obstant això, a mida que passa el temps, més i més egos, desitjos, valors i personatges prenen possibilitat d'existir; l'ésser humà creix, s'expandeix, perd rigidesa, és més divers...l'home es torna lliure i feliç.

Rollaco via aquesta web dedicada al llibre.

Sant Jordi

Avui es Sant Jordi, i com toca, hem penjat la senyera al balcó del sevenileven.

Suposo que el meu subconscient m'ha demanat de penjar-la a algun lloc, ja que no l'havia penjat al balcó del meu pis...

Res més, que tingueu un bon Sant Jordi.





Tot escoltant: air, sexy booooy.

Lost, perduts!

A can sevenileven, i a petició d'en seven, estem fent sessions de capítols de Lost. De fet, encara som una mica nous en el tema (estem en el quart capítol de la primera temporada), però una cosa ja ens ha cridat l'atenció un parell de cops.
Tal i com passava El club de la lucha, de tant en tant apareixen fotogrames estranys enmig de les imatges. Crec que en el segon capítol, enmig d'una escena de l'accident de l'avió es veuen unes lletres sobreimpreses. I en el tercer, després d'una conversa entre la fugitiva i el metge i un fade out es pot veure la següent imatge durant un instant:


Curiosa si mes no...


Tot escoltant els chico y chica - El fin del mundo...

Comentaris

Avui els sevenileven hem anat al camp a recollir els comentaris que ens havíeu deixat en els últims posts. Aquí teniu el vídeo de la recollida:



És broma, sabem que hi ha algú que ens llegeix (i com el pillem, sabrà el que és bo).

Business in front, party in back

Dedico el post d'avui a un fenomen que em... mmm... meravella?: el

mullet.

De tota la vida un símbol redneck de l'Amèrica profunda, un pentinat gairebé convertit en estil de vida, i que resulta que hem importat, en la seva dimensió més discreta (pseudo-mullet, euro-mullet...), com a signe d'identitat de:

• bakalas
• gayheteros
• bollos (les de l'Aire, en àmplia majoria)
  

i els que em deixo! Si fins i tot el seven ha arribat a portar un pseudo-mullet!

Per més informació i una enorme classificació de mullets, mullets galore.

Concert d'Astrud

Al sevenileven estem ja mentalitzant-nos per tornar a l'activitat laboral aviat, i intentarem que això vagi acompanyat de la reactivació del bloc. Ja que el seven ho ha iniciat amb un post musical, continuarem per aquest camí.
El 5 d'abril vam anar al concert d'Astrud de la gira de presentació del disc de rareses i cares B Algo Cambió. Pel que ens van comentar, les entrades s'havien esgotat uns dies abans del concert (també s'ha de dir que era a la sala Lolita del Razzmatazz, que no és precisament molt gran). El concert va estar molt bé, potser ens va acabar agradant més del que havíem esperat. Van començar el concert avisant al públic que només tocarien les cançons del nou disc, però, com que la cosa anava de canvis, a mig concert van canviar d'idea, i van acabar tocant algunes de les cançons conegudes. Del concert ens quedem amb els pantalonets curtets + taconarros del Genís, i, sobretot, amb el bailoteo que es va marcar amb el Teclista telequinésico fent playback. En podeu veure un trosset al vídeo. També ens quedem amb Todo da lo mismo, No tengo miedo, Cambio de forma, i alguna d'altra que ens oblidem. Podeu veure les fotos i els vídeos que vam gravar.

Te van a matar

Encara immers en la cultura del País Basc (just ahir vam arribar), he trobat molt encertat el link que m'ha proporcinat la leven amb el single de te van a matar de chico y chica.
Ja sabíem que eren bascos, i si us fixeu en el videoclip (mareja una mica, si) veureu els famosos bibliobusos de bilbao (o iaxò pesnava jo acda cpo qeu els viea).


Aquí us els deixo: clic
No us perdeu la cara B amb el fin del mundo...

Vacances

Avui no hi ha temàtica definida de post ni gaires idees, però penso deixar anar verborrea fins que quan obri el bloc deixi de veure THE COLOR! COLOR-COLOR-COLOR! que m'està fent tornar boja i una mica la más tontilana de España també. Ja esteu avisats, i qui avisa no és traïdor. Hago lo que quiero con mi pelo blog, què passa.

Sembla que tothom ha aprofitat les vacances per fer coses interessants, i poc a poc la gent va abandonant la ciutat, fins que al final serà una ciutat poblada per una sola persona (jo). Doncs sí, m'he despertat tard i crec que a hores d'ara és bastant definitiu que el recorregut més llarg que hauré fet és una visita llampec a l'aeroport aquest matí (visita decidida a les 4 del matí, per cert. No es podia haver decidit abans, que ara resulta que tinc una mica de son? Hmm).

Avui és un dia d'aquells que, després d'uns quants d'anar allargant la nit i escurçant el dia, et lleves d'hora i surts al carrer meravellada que hi hagi vida exterior a les 11 del matí! Hi ha gent al carrer, hi ha sol! Ooohh, iiihh. Ja fa uns dies que estic inmersa en aquest fenomen, que coneixem com a finde-lag, o, actualment, setmana-santa-lag. Algun dia escriurem algun post al respecte, si en tenim ganes. I, clar, és un problema que s'ha de tallar d'arrel, llevant-se d'hora un dia, com he fet avui, però ja sé que no en sortiré fins que s'acabi la setmana. El problema bàsic és la poca motivació per aixecar-se. Com diria Kenditho: tienes algo que hacer cuando te levantes? Pues entonces sigue durmiendo. Segueixo els savis consells.

Dos dies més tard, reprenc el post perquè encara veig la foto boja cada cop quan entro al bloc. Amb el seven viatjant i jo amb altres històries (fer el gos, bàsicament), el sevenileven s'ha quedat una mica mort, i en aquests moments no tinc forces ni ganes de convertir el post en una cosa amb cara i ulls, així que el deixarem com a post que reflecteix la tònica d'aquestes vacances de vagància. He dit.

(semi) tancat per vacances

El bloc està de semivacances de setmana santa (si més no pel que fa a la part del seven).
Us envio una salutació des de Bilbo!

agatha-tha-tha-tha-tha

- Te gusta el color?
- Me gusta muchísimo el color!
- Qué color te gusta más?
- El que todavía no está inventado.

diumenge tarda + hora chanante + agatha tha tha.

Dance Dance Revolution Championship

Es rumoreja per la xarxa que pròximament hi haurà un campionat mundial de DDR en algun punt de Barcelona.
Les meves fonts m'han comentat que el germà d'en seven (aka Sr. Pony) està preparant la part tècnica, que inclou:

* catifes de ball
* software (programari) - incolent el DDR i l'StepMania
* coreografies fetes a mida amb bona música (exclusiva: reptilia, such great heights,...)

També es comenta que el mundial comptarà amb grans figures a escala mundial del Dance Revolution (més exclusiva: srta. kenditho - la persona, clar).

Us mantindrem informats.


PD:Fa una setmana no hauria entès el significat d'aquest post, ...

Versus · 24 hour party people

A petició de la leven, dimarts passat els sevenileven van mirar 24 hour party people. La pel.lícula explica com van néixer, triomfar, i fins i tot morir, un seguit de grups que van revolucionar l'escena musical de Manchester de finals dels 70 (principalment Joy Division, posteriorment New Order, i els Happy Mondays). Tots aquests grups compartien mànager (si se'l pot anomenar així, ja que el contracte que tenia amb els músics era ben peculiar). Doncs avui, tot comentant què ens havia aportat la pel.lícula hem vist que a cadascun dels dos ens havia transmes coses ben diferents:


leven:
Probablement condicionada pel fet que m’agraden els tres grups més protagonistes, em vaig prendre la pel·lícula amb ganes. Sobretot, m’interessava veure com retratava la vida que duien els grups, i especialment Ian Curtis (cantant de Joy Division que es va suïcidar, i a partir de la mort del qual va sorgir New Order). Em va sorprendre que, justament, això es tracta de manera bastant superficial, potser perquè el narrador i protagonista de la pel·lícula en realitat és el mànager, i no els grups en si.
El seven m’ha comentat que la vida d’excessos (especialment drogues) que es retrata el va deixar una mica entristit. Crec, d’una banda, que es banalitza una mica el personatge d’Ian Curtis, perquè sembla que un dia, una mica perquè si, decideixi penjar-se, i se li dóna pràcticament la mateixa (poca) profunditat a ell que a Shaun Ryder (cantant de Happy Mondays), que queda retratat com un drogadicte feliç i atontat (i segurament ho era bastant). No crec que això li faci molta justícia a Ian Curtis, però com que està vist des dels ulls del manàger, no s’hi pot dir gaire en contra.
Tot i així, la pel·lícula em va deixar amb la sensació que tots aquells personatges, fossin o no fossin genis de la música, van viure un moment musicalment irrepetible, i només això ja fa que m’ho miri amb uns altres ulls. Sí, es drogaven i portaven una vida d’excessos que no duia gaire enlloc, però escrivien i tocaven música sense pensar tant en si estaven trobant el seu públic i si s’estaven enriquint (no feien més que perdre diners, tot i omplir els locals cada nit), o si més no això transmet la pel·lícula. I finalment, New Order i Happy Mondays van acabar trobant el seu públic i convertint-se en grups de gran èxit. Només pel fet que, tal com és ara la indústria de la música, no crec que això es pugués repetir, ja em fa veure aquella època amb una certa nostàlgia (si es pot dir així, perquè òbviament no ho vaig viure). En el cas dels Happy Mondays, l'estil de vida que duien va acabar destruint el grup, però també estem parlant del cas extrem, que no és ni molt menys el de New Order. I tot i així encara em sembla més interessant una música amb un rerefons més transgressor i innovador que no gran part de la música de radiofórmula que són la majoria dels èxits de vendes actuals. I segur que aquests tampoc són monjos ascetes, no exagerem...

seven:
Com que ja hi ha un bon resum de la pel.lícula al link del imdb, intentaré escriure el que em va transmetre, cosa que no considero fàcil:
La sensació final resumida en una frase és que no canvio la meva vida per la d'aquesta gent.
Ja sé que estic descobrint la sopa d'all i que no aportaré res de nou al que ja s'hagi dit del món de la música i el seu entorn.
A priori, el nivell de felicitat d'aquesta gent hauria de ser màxima: estan triomfant fent el que els agrada fer, diré més, fent la única cosa que volen fer. Doncs la pel.lícula mostra totalment el contrari: excessos, drogues, màfies, armes i morts, cosa que en el fons a mi em va comunicar tristesa.
Pensareu que el seven se'ns ha fet de las joventudes peperas. I no és així com vull que s'entengui el post:
No criticaria tot aquest entorn si la peli m'hagués ensenyat que aquesta gent (que va revolucionar part del panorama musical dels finals dels 70, tot sigui dit) era feliç fent el que feia i tal com ho feia. Però la sensació que jo vaig tenir va ser que no.
Potser es un pensament una mica ingenu, ja se sap com és tot el món de la música, de la nit i tot plegat. Però deixeu-me creure que algú que fa el que li agrada fer i que ho fa bé, ha de ser, com a mínim, una mica feliç.

Leven Bouvier

Suposo que he respost a la provocació... i és que el seven si alguna cosa té és que es pica fàcilment... Aquí us la deixo, la leven tota vestideta d'anar a treballar:

SevenSimpson

Com que ara fa uns dies que no es passa gaire per aquí, li donarem més protagonisme.

Per si algú està tan avorrit com jo: The Simpsomaker.

Reivindicant

Corre per internet:

Hola a todos.

Sé que este correo-e se puede parecer a muchos de los que circulan por la red pero no es cierto. Este correo-e está siendo enviado por toda España para reivindicar nuestros derechos. Hemos asistido durante el mes de marzo a la convocatoria de multitudinarios macrobotellones, esta convocatoria es diferente.

En Francia, los jóvenes protestan por la “modificación” de los contratos basura. Muchas voces han sido las que se han quejado en este país porque los jóvenes no hacían nada. Pues bien, ¿se lo vamos a demostrar?


El domingo, 14 de Mayo a las 17:00 , sentada en

- Puerta del Sol (Madrid)

- Plaça Catalunya (Barcelona)

(añade aquí también la plaza más representativa de tu ciudad)

Queremos todos una vivienda digna, una vivienda en la que podamos vivir y fundar nuestras familias sin estar destinando más del 50% de nuestro sueldo para pagarla. Si de verdad te importa tu futuro… ¿estarás allí sentado con tus colegas?

Esta convocatoria no ha sido convocada por ningún partido político, simplemente es la demostración de como la juventud española puede unirse para conseguir sus propósitos.

(Copiad y pegad el mensaje para que no se acumulen las direcciones, o poned las direcciones en CCO, pasadlo por móvil tambien para que llegue al mayor número posible de personas)

POR UNA VIVIENDA DIGNA, DIFUNDE ESTE MENSAJE, ¡¡PASALO!!

Comunicat · fight!!

A causa de desavinences internes en l'equip sevenileven, el post previst pel dia d'avui ha quedat suspès en estat de draft. Afortunadament, a hores d'ara ja s'ha resolt el conflicte, després que les dues parts es comprometessin a un alto el foc indefinit (permanent, no ho sabem).
Esperem que a partir d'aquí el ritme del bloc continuï amb normalitat.

Informarem puntualment de qualsevol notícia d'última hora.

Desigualtats

Aquest matí he llegit unes estadístiques sobre les condicions laborals de les dones a Espanya i a Europa. Suposo que la majoria no sorprenen molt, però m'ha semblat interessant de tota manera. Algunes dades:

• Al 57 % de les parelles espanyoles, ella fa tasques de mestressa de casa i ell treballa fora de casa, una taxa que se situa a Espanya 20 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

• Només el 6 % de les dones assegura comptar amb un sou superior al de la seva parella, enfront a un 82 % d'homes.

• Un 82,8 % de les dones cobra menys de 900 € al mes (un 49,7 % per als homes)
  

• Les dones teòricament inactives es concentren en sectors de població amb menor nivell d’estudis. En canvi, a les dones treballadores se'ls exigeix un major nivell d'estudis que als homes, però en mitjana cobren un 25 % menys.
  

El seven, deixant entendre que aquí som molt europeus, m'ha reptat a buscar dades de Catalunya. L'únic que he trobat de dades per l'estil són estadístiques de fa uns anys (2001):

• La taxa d’activitat femenina al conjunt de la Unió Europea el 2001 és del 46,9 %, 19 punts per sota de la masculina, que es troba en el 65,8 %. Molt per sota hi ha les taxes d’activitat del conjunt d’Espanya, Catalunya i la província de Barcelona, situades en el 39,72 %, 43,10 % i 41,97 %, respectivament.

Segons aquesta dada en concret, estem a mitges, però realment a Europa tampoc estan per tirar coets. De fet, l'estudi principal que destacaven a l'article que he llegit tractava del sostre de vidre de les dones als països avançats, les barreres que els impedeixen l'ascens professional. Si un altre dia en tinc ganes ja n'escriuré alguna cosa (a veure si ho escriu el seven!). El que més preocupant em sembla és que la diferència no és només generacional, sinó també de càrrega familiar, i això em sembla més difícil de canviar. Als articles hi ha moltes més dades però me n'he cansat ja.

Fonts: Expansión y empleo, Diputació de Barcelona.

Celebrem l'alto el foc

A remolc de l'Escolar sempre, però és que és molt graciós.

If I were a rich man

La gent normal quan s'avorreix es compra un llibre, una pel·lícula, o coses per l'estil. N'hi ha d'altres que quan s'avorreixen es compren un festival de música, com un tal Vince Power. Era propietari de diversos macrofestivals de música anglesos, els va vendre a multinacionals americanes perquè ja no es divertia, i ara resulta que per contracte té prohibit ogranitzar més festivals al Regne Unit durant un temps. Però clar, ara ha dit que s'avorria encara més. Total, que va pensar, em compraré el FIB ("és com un Reading però amb sol"). I ja està, ja el té. A veure què en fa...

A part d'això, aquest any al FIB hi ha un cartell que no està gens malament... i ara acabo de veure que també hi van Scissor Sisters!

WTF?!

bar, migdia, leven i seven, 14.30h, carrer mallorca, vist, inintel·ligible, conceptes, barcelona.


No dubto de la tècnica del brainstorming per trobar idees originals, però potser caldria ordenar-les abans de posar-les al cartell...
Potser és que no ho hem entès....

Algo cambió

Ja tenim entrades pel concert del 5 d'abril. Algú s'hi apunta?

Un repàs a la seva carrera: Hay un grupo en España.

Records

Ahir recordava que, quan era petita, suposo que molt petita, pensava que la infidelitat als matrimonis era cosa dels americans. Passava a les pelis americanes i potser a Estats Units, però, aquí a Espanya, estava convençuda que la gent no era infidel. Clar, com podien passar coses així, amb gent que s'estimava tant com els meus pares?

El meu record va suscitar algun que altre riure, però, que mona que era jo de petita no?

Printemps

El dimarts comença la primavera, i com que tot venint cap a Barcelona hem sentit el EP (o single, o maxi, o ja no se com en diuen a la web diuen EP) de Todo nos parece una mierda Astrudino doncs he pensat que aquesta cançó encaixa bastant amb aquest entorn de renovació i canvi primaveral: surten les fulles, el fred se'n va, la platja i les cerveses de terrassa s'acosten... Aquí us la deixo:

· és que sí ·

He decidit que tot depèn de mi,
Que el que em passa i el que penso
Són una mateixa cosa (una mateixa cosa).
Cada matí faré que surti el sol
I que es faci de nit a la nit,
I que tu m’estimis ara.

Sí, ara és que sí.és el que sento, (ho) sento.
N’estic segura.
Sí, jo crec que sí.
Quan més hi penso, hi penso
Més convençuda.

Surto al carrer i és que sí.
Parlo amb la gent i és que sí.
Obro finestres i és que sí.
Moc la cadera i és que sí.
Pico de mans i és que sí.
Amb els ulls tancats, és que sí.
Crido el meu nom i és que sí.
Dic tonteries i és que sí.
La bomba atòmica i és que sí.
La primavera i és què sí....
El que em passa i el que penso
Són una mateixa cosa (una mateixa cosa).
I si després dius que no tinc raó
Potser haurem d’admetre que tu
Que tu ja no existeixes.

Sí, ara és que sí...

No m'havia fixat en que deia la paraula primavera fins que no l'he transcrita, millor, m'ho prenc com que he associat bé.

PD: leven: hem de comprar les entrades pel concert del 5 d'Abril!

El tiempo pasa despacico

Gracias Kenditho!

amena

No crec que als srs. de france telecom els hi faci molta gràcia que al google digui que amena encara és del grup auna. I més tenint en compte que es parla de la compra des d'abans de l'estiu de l'any passat.

@

Quan, fa uns anys (bastants, ja), vaig sentir per primera vegada la paraula arroba, vaig trobar-la una mica estranya. Encara em segueix semblant de sonoritat una mica lletja, però estranya segur que ja no. Bé, de fet em sembla d'aquelles paraules que quan te les repeteixes unes quantes vegades perden el sentit i només et pots fixar en com sonen (és com una barreja entre a-rroba com a-moto, i algarroba/garrofa).

Uns quants apunts que m'han semblat interessants:

• El primer cop que es va utlitzar en el sentit actual, per separar usuari de servidor, va ser l'any 1971: tomlinson @ bbn-tenexa. Probablement ho van utilitzar perquè era un símbol que hi havia als teclats però que quasi bé no es feia servir per a res, i era un caràcter que no podia ser utilitzat en el nom del servidor ni de l'usuari.
  
• L'arroba és original de l'Andalusia prèvia al segle XVI, i era una mesura de pes. La paraula ve de l'àrab ar-roub o ar-ruba, i significava "quarta part", perquè era una quarta part d'una mesura més important. En aquella època ja s'utilitzava el símbol @ com a abreviació.
  
• L'expressió por arrobas vol dir a montones, i encara la reconeix el diccionari. Igual ho sabíeu ja, jo no.
  
• L'arroba s'utilitzava a tot Europa, però va començar a caure en desús amb el sistema mètric, el segle XIX. Tot i així, els americans continuaven utilitzant el símbol per indicar preus: 3 cavalls @ 5 dòlars. Per això el símbol es va mantenir als teclats de les màquines d'escriure i ha arribat fins l'actualitat.
• Traducció al castellà de la pronunciació de l'arroba en altres idiomes:
• Suec: alfa-manguera (alfaslang)
• Danès: a-con-rama (snabel-a)
• Holandès: cola-de-mono (apestaartje)
• Francès: caracol (escargot) --> no ens ho acabem de creure
  
• Italià: caracola (chiocciola)
• Noruec: bollo-espiral (kanel-bolle) (bollo en noruec és bolle?? En tots els seus significats? Hmm)
  

Tot està tret d'aquest article.