Looking back, over my shoulder

Ara que el blog està a punt de fer complir la seva segona setmana de vida, fem un petit review de com ha anat (està anant) tot plegat.
Com que mantenim el blog entre dues persones (humanes), cadascun ha assumit un rol que complementa bastant a l'altra. Així doncs:

• La leven ha aportat molta força de voluntat, però sobretot sobretot sobretot ha escrit molt, que en el fons es la única cosa important en un blog (un blog estàtic mor en qüestió de dies...). La tercera aportació important han estat idees: per sobre del text en si, tenim en ment varis articles tipus que poden ser molt divertits d'escriure i (esperem que) de llegir: versus, històries a mitges, immersió en personatges,...
  
  
• Jo mateix, com a seven (i com a tecnicoA) he omplert el sevenileven de geekades vàries: tunnings de la plantilla, el núvol de paraules (ho sento, només funciona amb mozilla, estamos trabajando en ello) i el comptador de visites (estem estudiant si fer-lo públic, pero de moment, més val que ens el guardem per nosaltres...). A part de tot això la meva aportació literària ha estat més aviat escassa; això sí, he publicat algunes fotos.

Ara ja s'ha definit cadascú, veurem si es mantinenen els papers o bé, com el Quijote i el Sancho, es van igualant fins a arribar a un equilibri, o fins i tot invertir-nos. El temps ens ho dirà.

Delicatessen seven · peras al vino

Una molt bona idea per aprofitar aquells culs de vi que queden per la nevera. Us explico la versió bàsica, a partir d'aquí suposo que s'hi poden fer moltes variacions:

ingredients:

3 peres
vi negre (si es del bo, millor)
sucre
canyella

preparació:

• Es pelen les peres i es tallen en talls ben grans (quatre per pera) i es posen en un recipient on puguin quedar ben sucades pel vi.
• S'hi tira sucre pel damunt, força quantitat, sense por; s'afegeix la canyella i es banya el conjunt pera-ensucrada-canyella amb vi, fins que quedi ben cobert.
• Hora de cuinar-ho: es posa tota la barreja en el microones, a màxima potència durant uns 10-12 minuts. Recomanació: tapeu-ho perquè el vi bullirà amb el conseqüent merder per tot l'interior de l'aparell.
• Finalment deixeu refredar/reposar el postre una estona per tal que quedi a temperatura ambient.

Servir en una cassoleta, dos o tres talls de pera, ben banyats en el vi de la preparació.

El rei del sense sentit

"I'm very much afraid I didn't mean anything but nonsense. Still, you know, words mean more than we mean to express when we use them; so a whole book ought to mean a great deal more than the writer means. So, whatever good meanings are in the book, I'm glad to accept as the meaning of the book." Lewis Carroll

Els llibres cobren vida pròpia a mida que s'escriuen? M'ha recordat també una cosa que sempre he pensat: de totes les interpretacions i estudis que s'arriben a fer de la literatura, segur que més de la meitat van molt més enllà, o en una altra direcció del que l'autor havia pensat. Segur que molts cops ja els està bé, també.

S'ha escrit i s'ha dit molt sobre Alícia al País de les Meravelles, i també de Lewis Carroll, anomenat "Master of Nonsense". Un llibre en principi pensat per a nens, però d'aquells que després no ho són tant. Lewis Carroll (en realitat Charles Dogson) es va inspirar en una nena de set anys, Alice Liddell, de la qual es diu que estava enamorat. També es comenta que, en l'època en què es va escriure el llibre, el consum d'opi estava molt extès, i d'aquí els passatges tan surrealistes. Més enllà de drogues i pedofília, és un llibre que, si algú no l'ha llegit i s'hi veu amb ganes, recomano molt (tot i que ja fa un temps que el vaig llegir i, com em sol passar, recordo més aviat poc). S'hi han interessat filòlegs, filòsofs, crítics literaris, matemàtics, etc. Diuen que tothom hi troba alguna cosa, així que... endavant!

'Who are YOU?' said the Caterpillar.
This was not an encouraging opening for a conversation. Alice replied, rather shyly, 'I--I hardly know, sir, just at present-- at least I know who I WAS when I got up this morning, but I think I must have been changed several times since then.'

Happy Monday!

Fotografia d'un cràter de mart... smile!

via microsiervos.

Tú, lo que no tienes que hacer

Resumeixo la meva setmana en quatre coses a no tornar a fer:

1. Dir-li al nou jefe que "domines" d'una cosa de la que no téns ni zorra (sorra para las amigas).

2. Arribar a casa amb ganes intenció d'anar al gimnàs i asseure's al sofà (i no aixecar-se, seria la conseqüència).

3. Aconseguir arribar fins al gimnàs i, al baixar de la bici, desconnectar de cop totes les màquines del gimnàs enduent-se l'endoll per davant. Cintes, bicis, elíptiques...totes.

4. Acte seguit, quan el senyor pesat del gimnàs a qui no soportes i que de seguida ha vist que has estat tu la culpable, ho torna a enxufar, picar-se amb ell i posar-se xula.

Sort que és divendres i passem pàgina. Bon cap de setmana!

Reflexió

"Prefereixo morir d'ignorància que de saturació"
Màrius Carol, aquest matí al Matí de Catalunya Ràdio

Us poso en situació: Aquest senyor explicava al programa d'en Bassas que fa una advertència als possibles remitents d'e-mails dirigits a ell: si aquests contenen massa text, els borra directament, i concloïa l'afirmació amb la cita d'aqui damunt.

A mi m'ha fet pensar: prefereixo morir d'ignorància? Doncs no. Deixant de banda tot el seguit d'emails reenviats, aquells que només contenen que direccions de correu, de les vegades que han estat reenviats; i els mails de feina (aquests sí, com més curts millor), considero que un mail personal pot allargar-se tot el que faci falta, ja que no deixa de ser una forma de comunicació entre les persones.

No crec que en l'època del correu postal, algú hagués demanat de restringir el nombre de fulls d'una carta personal (o d'una d'amor!!!!) pel simple fet de saturar-se d'informació.

Així doncs, ja ho sabeu, a l'hora d'enviar-me un mail, no retalleu.

Publicació per mail

Visto lo visto, busquem alternatives de publicació.

Ara mateix publicarem via mail, a veure que tal...

This is my life, what can I do?

Bueno, és el millor que he pogut fer amb la meva super connexió de 45 kbps, prometo fer més posts al blog de la leven quan tingui una connexió una mica més decent.
Espero no donar massa informació...

Dia internacional de la dona

Com que avui és el dia internacional de la dona, aprofito per apropiar-me el blog una mica més encara. I en el núvol va creixent i creixent el meu nom. El núvol l'ha posat el Seven, que lo sepáis, i poc s'imaginava ell que cada cop aniria agafant jo més protagonisme. A veure si quan poso Seven alguna vegada més apareix en el núvol, que sinó això comença a semblar un cop d'estat.
Kenditho dice que Seven es un nombre de chico en Canarias. Anda que sois raros eh, ya puestos tendría que ser Siete! (festival del humor, sí) Espero que me lo dijeras de verdad porque ahora ha quedado por escrito ya :) Així que la tria de noms ja va ser encertada.

Bé, espero que tinguis internet aviat i recuperis terreny.

Tornem a la temàtica inicial. Aquest matí escoltava la ràdio, sempre amb el permís de l'ascensor, perquè segons a quin pis es quedi parat no la sento, i feien entrevistes en una guarderia. Comentaven el que hem sentit tantes vegades, sobre que els pares i les mares treballen una quantitat d'hores semblant, però a casa les mares fan hores extres. I entrevistaven una dona que deia que ella tenia molta sort, perquè a la feina la deixaven marxar una hora abans per tenir temps d'anar a recollir els nens. Estic segura que en cap moment s'han plantejat ni el pare ni la mare que això ho podria fer el pare, ja és de calaix que ha de ser la mare. Aquestes solucions no aporten cap mena d'igualtat, tornem a estar en les mateixes, les dones a ocupar-se de la casa i els nens (dones a l'espai privat) , si per cas les deixarem treballar unes horetes perquè es distreguin i no es queixin tant, i els homes ja treballaran i faran carrera (homes a l'espai públic).

Una imatge dedicada al Seven:

Mujeres gnu-inas.

Most played

Se m'ha ocorregut mirar la llista de cançons més escoltades en el meu Winamp, en els últims 4 o 5 mesos, perquè abans no el feia servir. Crec que no n'hagués endivinat cap:

(Sí, és verd)

Sospito que les dues primeres han estat d'algun dia d'aquells obsessius de deixar-ho repetint-se, però em sorprèn igualment. Adam Green, número 1! Per cert, cada cop que escolto música seva em deixa al·lucinada la lletra de la cançó No legs: there's no wrong way to fuck a girl with no legs, just tell her you love her as she's crawlin' away. És que no sé ni què pensar. Si algú hi té una explicació que em faci flipar menys cada cop que sento la cançó ja me la farà saber.

I les dues últimes de la llista, doncs deu ser que m'agraden, si estan aquí, però ni jo mateixa sabia que tant! La tercera ja sé que sí que m'agrada.

Seven, confessa les teves... no val fer trampa i posar play 20 vegades a la cançó que mola més que surti eh!