Ens en anem al fotolog

Els sevenileven ens hem passat al fotolog, ja que el blog és massa costós per a gent tan ocupada com nosaltres. Si ens voleu visitar: http://fotolog.com/sevenileven

9.2.07

Lo ves, Tori?



Tori Amos - Spark

Per a una explicació del títol del post, dirigiu-vos al humorista seven.

7.1.07

Fins l'any que ve

25.12.06

Bon Nadal

Bones festes a tothom!

Lest we forget...

via Escolar i Macromundo

14.12.06

El model

El nombre de pisos buits a la ciutat de Lleida és d'uns 3.000, aproximadament. Per a la comarca de Barcelona, aquesta xifra és de l'ordre de 300.000.
Diari metro, 14/12/2006

Així es manté el model especulador i els joves hem de compartir cutxitrils per 900€ al mes, o saber que mai ens podrem comprar un pis a milió el m^2. Indignant.

5.12.06

No me digas

Dijous passat els sevenileven vam fer una sortida cultural: concert d'hidrogenese.
El concert era a la discoteca fellini (la discoteca formerly known as panams), i s'hi celebrava el setè aniversari del mondclub (de fet, els dijous nit el fellini es el mondclub).


I com va anar el concert? doncs força bé: podem dir que, un cop van haver cantat els caballitos pony, van aprofitar per presentar-nos el seu nou disc, del que no van dir el nom. (però que es dirà animalitos).
Les cançons noves conserven el so hidrogenese però hi han afegit bastantes melodies amb guitarra elètrica, igual que van fer els astrud (casualidad o genis?) en l'últim disc. A mi personalment em va agradar molt un tema que, pel que diu la lletra, suposo que es dirà 'Soy un vocoder'.
Això si, no tot son flors i violes, hem de dir que vam trobar a faltar els clàssics del grup preferits pels sevenileven: góngora, eres pc eres mac, eres tan tecnicoA, ... Hidro i Genés, cal no oblidar-vos dels fans de tota la vida, que no serà la primera vegada que us ho diuen!!

25.11.06

Esmòquing

Ahir ens preguntàvem d'on ve la paraula esmòquing (el vestit), tenint en compte que en anglès es diu tuxedo. No sé si a algú l'interessa però jo ja he sortit de dubtes:

"La paraula esmòquing ens arriba del francès smoking, que ve de l'anglès smoking jacket (jaqueta per a fumar). És interessant notar que en anglès, a l'elegant vestit masculí que s'usa en festes d'etiqueta s'anomena tuxedo (no smoking, ni smoking jacket). En anglès, smoking jacket és una jaqueta o bata que s'usava per a fumar dintre de la casa. Per exemple, la que fa servir Hugh Hefner, el creador de la revesteixi Playboy. " Tret d'aquí.

Tot això, no ho amagaré, va sortir de veure l'anunci del que deu ser una gran pel·li del Jackie Chan.

12.11.06

Rèplica islàmica a les vinyetes de Mahoma



Aquest dibuix ha guanyat el premi del certamen iraní de caricatures sobre l'Holocaust, i representa Israel construint un mur que aïlla els palestins, recolzant-se sempre en la seva pròpia història i en el que van patir a Auschwitz. Més enllà de l'esperit provocador del concurs, la vinyeta guanyadora m'ha semblat força encertada.

15.10.06

Com ens hem de veure

País de pilotes i totxos, resumit en una foto:


bah.

5.10.06

No comments

No coneixíem aquesta faceta de la leven...






+info: pregunteu-li directament o bé la web.

30.9.06

Less Than Zero

Ja amb el quart de segle a sobre, retorno al blog. Avui he llegit un post de la Lillu sobre una pel·lícula dels anys 80, St. Elmo, punto de encuentro, i m'ha fet pensar en que fa anys, veient la tele amb el meu germà, vam enganxar per casualitat una peli i a mi em va començar a sonar molt la història. Ho vam mirar i es deia Golpe al sueño americano, i el protagonista era el Robert Downey Jr. Llavors vaig adonar-me que la història era una adaptació del primer llibre del Bret Easton Ellis (autor d'American Psycho): Less than zero.

Aquest llibre el va escriure als 19 anys, es situa en el Los Angeles dels anys 80, i explica la vida d'un jove que torna de la universitat a casa seva per nadal. A partir d'aquí, comença una història de moltes drogues, sexe hetero/homosexual, violència, etc, on el protagonista es va adonant que no acaba de quatllar amb la buidor d'aquest estil de vida i amb els seus amics. Em vaig llegir el llibre després que American Psycho m'agradés molt. Aquest no em va agradar tant, però tampoc estava del tot malament. El que no puc entendre és com algú es deixa fer una adaptació del seu llibre al cine si la pel·lícula resultant tergiversa totalment la història i acaba transmetent un missatge que no té absolutament res a veure amb el del llibre. Sí, suposo que pels diners, però, per què no agafen directament un guió fet nou, en comptes de destrossar un llibre? He vist adaptacions de llibres dolentes, però crec que no n'he vist cap altra tan bèstia com aquesta.

Després d'això, no em vaig atrevir a veure la pel·lícula d'American Psycho... Em vaig imaginar que, per molt bé que ho haguessin fet, es perdria la meitat del llibre pel camí. I també em sap greu que quedi com "la història d'un yuppie tarat que es dedica a matar gent", perquè per mi el llibre va molt més lluny.