Summercase

Després de dos dies intensos de concerts, caminades considerables i moltes ampolles d'aigua-cubata (no ens atrevim a comptar-les), fem la crònica del que hem vist i el que ens ha semblat:

Divendres 14:

• 21:10 Astrud. Merda! ja arribem tard, només ens queda mig concert per veure. El puntuaríem com a correcte. Un escenari tan gran i tan lluny, i a ple dia, tampoc inspirava molt. sevenileven.
  Per molt festival que sigui i molts horaris a complir, es bastant ranci fer zero bisos (potser estem acostumats a concerts més íntims amb ells). seven
  
• 21:30 Adam Green Corre corre cap a l'altre escenari, en una imatge que es repetiria unes quantes vegades. Què gran que és l'Adam Green! . I quin vozarrón que té! Jo estava bastant més emocionada que el seven, però els dos coincidim que va estar molt bé. Ara veig que a la mateixa hora tocava Belle & Sebastian que deien que havia estat bé, però crec que abans veig 10 concerts de l'Adam Green que un dels altres! leven.
  
• 23:00 Battery charging. No és un grup, és la nostra activitat, sortir a buscar provisions a la moto. leven
  Encara no sé com vam trobar el BurgerKing, però aquelles hamburgueses se'ns van posar molt bé. seven.
• 00:15 Super Furry Animals. Un altre cop merda, ens hem perdut quasi tot el concert, només ens queden 4 cançons per sentir, però les 4 van ser de discs antics que coneixia! El battery charging va durar massa, em vaig arrepentir de no haver arribat abans... leven. Segon grup del dia que havia sentit poquet (menys que l'Adam Green, sí) però em van semblar molt bé. Cal destacar els visuals en català!!! seven
• 00:30 The Cardigans. Aquí no acabo d'entendre si els temps no anaven bé o què, perquè recordo haver escoltat una bona estona de Cardigans, però no devia arribar a mitja hora. Té una veu bastant impressionant, això era el millor del concert. Aquest va ser el primer concert amb molt públic. leven.
  Aquí ja em vaig emocionar bastant, segurament perquè, a part del vozarrón de la Nina, coneixia moltes de les cançons. Moment memorable de la nit: aquell començament del lovefool amb els sevenileven saltant com a bojos.
seven.

• 01:00 Daft Punk. Veig que la leven m'ha deixat aquest grup a mi per comentar. Realment la posada en escena és impressionant (la piràmide de llums, els triangles de fons que canvien de color i la pantalla enorme de l'escenari amb paraules de les cançons). I sobre la música, doncs són ells; van barrejant totes les cançons, i tot i que des del meu punt de vista es tirin massa al techno (sou francesos, feu coses elegants!). De tota manera, imperdibles els arround the world, el da funk i el one more time, shaken but not stirred. seven.
  
• 02:30 Massive Attack. Tot i que no hi vàrem estar gaire estona (solapament temporal!), les cançons que vam sentir eren molt conegudes (loveyouloveyouloveyou... , i teardrop). A part, ara m'adono que no he parlat dels llums que es porten ara als escenaris: panells de leds. Són capaços de moude's bastant de pressa, de fer molts colors i formes força aconseguides. Fan bastanta impressió. seven.
  Doncs sí, un altre cop com als Superfurries vam arribar a temps per les cançons conegudilles. Vaig trobar-los molt hipnotitzants; si fos per mi, hauria sacrificat més Daft Punk per haver-hi estat més estona, tot i que igual hauria invertit l'ordre dels concerts. leven.
• 04:00 Fatboy Slim. Retard + cansament. I més veient l'ambientillo que es queda a última hora pels festivals a ver al tio ese que mete caña. Vem decidir que l'endemà ens quedava molt per caminar i escoltar i amb la motillo cap a casa. sevenileven.

Dissabte 15

• 20:15 Dandy Warhols. Per nosaltres, el pitjor concert amb diferència. El cantant semblava que, a més d'estar drogat s'hagués quedat afònic a Madrid. Encara que em sembla que ja té aquesta veu normament, en directe. sevenileven
  Em sorprèn haver llegit crítiques més o menys bones del seu concert. leven.
• 20:45 Divine Comedy. Ens van agradar molt, el cantant, a part de tenir vozarrón també, és bastant showman i es va ficar el públic a la butxaca. sevenileven.
  Per culpa d'aquest concert he tararejat durant 2 dies el National Express. Crec que hauré d'aconseguir els cds d'aquesta gent...
seven.
• 22:00 Battery Charging II. Un altre cop se'ns en va anar l'olla entre lavabos, entrepans i beguda, i això que aquest cop ho portàvem tot i sabíem que podíem entrar amb la beguda (sempre i quan fos una ampolla d'aigua, amb qualsevol líquid, però sense tap). sevenileven
• 22:45 Happy Mondays. Però, a qui se li acudeix posar Happy Mondays a la mateixa hora que New Order? Em sembla que s'ho pregunta tothom. No està bastant clar que són grups que poden tenir un públic semblant? Total, perquè a partir de les 2 no hi hagués més concerts, només djs, ja ho podien haver estirat una mica més! Del poc que vam veure, desetaquem el boig del Bez que feia el seu paper d'animador de la festa ballant per l'escenari amunt i avall (i res més, perquè cantar no canta gens, no?). I evidentment, a les 22:55 va començar una migració brutal de gent cap a New Order, que els pobres Happy Mondays es devien quedar amb 4 gats escoltant-los. leven.
  Vaig quedar bastant impressionat del component/cheerleader. Apollo l'emoció de la leven, potser no hauria costat tant allargar una mica els concerts i deixar als chemicals per una mica més tard, i si de pas els hi donaven un lloc obert, doncs millor que aquella carpa infernal.
seven.
• 23:00 New Order. Només he fet que llegir crítiques devastadores dels seus dos concerts, però jo, què voleu que us digui, em vaig emocionar molt de poder sentir Love will tear us appart, Transmission, Temptation, Blue Monday... Que no toquen molt bé i es fan grans? Són New Order, els ho puc perdonar. Va ser el concert on més bé m'ho vaig passar, amb diferència. leven (iseven, m'hi afegeixo).
• o1:00 Primal Scream. Un altre grup gran solapat amb New Order. En fi... Això sí, tot i que d'aquests em vaig perdre gairebé totes les cançons que m'agraden, vaig trobar que són un grup molt bo en directe. leven.
• o1:30 Chemical Brothers (djs). Tot i el cansament, si haguéssin estat en un lloc obert segurament hi hauríem fet un cop d'ull. En aquella carpa plena de suor i nengs més valia no estar-s'hi gaire estona. Així que vem decidir agafar la moto direcció la meridiana seven.
• **:** Menció honorífica pels Cut Copy dels que vem sentir una cançó tot sortint cap a recarregar... seven.

Doncs aquí teniu la nostra humil crítica al summercase. Déu n'hi do per ser només en dos dies; en resum considerem que ha estat un festival realment complert i no mal organitzat en quant a lloc, espais, distàncies, begudes o tiquets (tiquets? perquè volem tiquets si tenim una moto amb portacascs?). Un tema a part són els horaris, que es podrien haver estudiat una mica més per tal de poder veure tots els grups estrella del concert sense solapaments.

+info: aquí teniu el veredicte dels JeNeSaisPop per si voleu saber què tal va ser el summercase mad.