Leven Bouvier

Suposo que he respost a la provocació... i és que el seven si alguna cosa té és que es pica fàcilment... Aquí us la deixo, la leven tota vestideta d'anar a treballar:

SevenSimpson

Com que ara fa uns dies que no es passa gaire per aquí, li donarem més protagonisme.

Per si algú està tan avorrit com jo: The Simpsomaker.

Reivindicant

Corre per internet:

Hola a todos.

Sé que este correo-e se puede parecer a muchos de los que circulan por la red pero no es cierto. Este correo-e está siendo enviado por toda España para reivindicar nuestros derechos. Hemos asistido durante el mes de marzo a la convocatoria de multitudinarios macrobotellones, esta convocatoria es diferente.

En Francia, los jóvenes protestan por la “modificación” de los contratos basura. Muchas voces han sido las que se han quejado en este país porque los jóvenes no hacían nada. Pues bien, ¿se lo vamos a demostrar?


El domingo, 14 de Mayo a las 17:00 , sentada en

- Puerta del Sol (Madrid)

- Plaça Catalunya (Barcelona)

(añade aquí también la plaza más representativa de tu ciudad)

Queremos todos una vivienda digna, una vivienda en la que podamos vivir y fundar nuestras familias sin estar destinando más del 50% de nuestro sueldo para pagarla. Si de verdad te importa tu futuro… ¿estarás allí sentado con tus colegas?

Esta convocatoria no ha sido convocada por ningún partido político, simplemente es la demostración de como la juventud española puede unirse para conseguir sus propósitos.

(Copiad y pegad el mensaje para que no se acumulen las direcciones, o poned las direcciones en CCO, pasadlo por móvil tambien para que llegue al mayor número posible de personas)

POR UNA VIVIENDA DIGNA, DIFUNDE ESTE MENSAJE, ¡¡PASALO!!

Comunicat · fight!!

A causa de desavinences internes en l'equip sevenileven, el post previst pel dia d'avui ha quedat suspès en estat de draft. Afortunadament, a hores d'ara ja s'ha resolt el conflicte, després que les dues parts es comprometessin a un alto el foc indefinit (permanent, no ho sabem).
Esperem que a partir d'aquí el ritme del bloc continuï amb normalitat.

Informarem puntualment de qualsevol notícia d'última hora.

Desigualtats

Aquest matí he llegit unes estadístiques sobre les condicions laborals de les dones a Espanya i a Europa. Suposo que la majoria no sorprenen molt, però m'ha semblat interessant de tota manera. Algunes dades:

• Al 57 % de les parelles espanyoles, ella fa tasques de mestressa de casa i ell treballa fora de casa, una taxa que se situa a Espanya 20 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

• Només el 6 % de les dones assegura comptar amb un sou superior al de la seva parella, enfront a un 82 % d'homes.

• Un 82,8 % de les dones cobra menys de 900 € al mes (un 49,7 % per als homes)
  

• Les dones teòricament inactives es concentren en sectors de població amb menor nivell d’estudis. En canvi, a les dones treballadores se'ls exigeix un major nivell d'estudis que als homes, però en mitjana cobren un 25 % menys.
  

El seven, deixant entendre que aquí som molt europeus, m'ha reptat a buscar dades de Catalunya. L'únic que he trobat de dades per l'estil són estadístiques de fa uns anys (2001):

• La taxa d’activitat femenina al conjunt de la Unió Europea el 2001 és del 46,9 %, 19 punts per sota de la masculina, que es troba en el 65,8 %. Molt per sota hi ha les taxes d’activitat del conjunt d’Espanya, Catalunya i la província de Barcelona, situades en el 39,72 %, 43,10 % i 41,97 %, respectivament.

Segons aquesta dada en concret, estem a mitges, però realment a Europa tampoc estan per tirar coets. De fet, l'estudi principal que destacaven a l'article que he llegit tractava del sostre de vidre de les dones als països avançats, les barreres que els impedeixen l'ascens professional. Si un altre dia en tinc ganes ja n'escriuré alguna cosa (a veure si ho escriu el seven!). El que més preocupant em sembla és que la diferència no és només generacional, sinó també de càrrega familiar, i això em sembla més difícil de canviar. Als articles hi ha moltes més dades però me n'he cansat ja.

Fonts: Expansión y empleo, Diputació de Barcelona.

Celebrem l'alto el foc

A remolc de l'Escolar sempre, però és que és molt graciós.

If I were a rich man

La gent normal quan s'avorreix es compra un llibre, una pel·lícula, o coses per l'estil. N'hi ha d'altres que quan s'avorreixen es compren un festival de música, com un tal Vince Power. Era propietari de diversos macrofestivals de música anglesos, els va vendre a multinacionals americanes perquè ja no es divertia, i ara resulta que per contracte té prohibit ogranitzar més festivals al Regne Unit durant un temps. Però clar, ara ha dit que s'avorria encara més. Total, que va pensar, em compraré el FIB ("és com un Reading però amb sol"). I ja està, ja el té. A veure què en fa...

A part d'això, aquest any al FIB hi ha un cartell que no està gens malament... i ara acabo de veure que també hi van Scissor Sisters!

WTF?!

bar, migdia, leven i seven, 14.30h, carrer mallorca, vist, inintel·ligible, conceptes, barcelona.


No dubto de la tècnica del brainstorming per trobar idees originals, però potser caldria ordenar-les abans de posar-les al cartell...
Potser és que no ho hem entès....

Algo cambió

Ja tenim entrades pel concert del 5 d'abril. Algú s'hi apunta?

Un repàs a la seva carrera: Hay un grupo en España.

Records

Ahir recordava que, quan era petita, suposo que molt petita, pensava que la infidelitat als matrimonis era cosa dels americans. Passava a les pelis americanes i potser a Estats Units, però, aquí a Espanya, estava convençuda que la gent no era infidel. Clar, com podien passar coses així, amb gent que s'estimava tant com els meus pares?

El meu record va suscitar algun que altre riure, però, que mona que era jo de petita no?

Printemps

El dimarts comença la primavera, i com que tot venint cap a Barcelona hem sentit el EP (o single, o maxi, o ja no se com en diuen a la web diuen EP) de Todo nos parece una mierda Astrudino doncs he pensat que aquesta cançó encaixa bastant amb aquest entorn de renovació i canvi primaveral: surten les fulles, el fred se'n va, la platja i les cerveses de terrassa s'acosten... Aquí us la deixo:

· és que sí ·

He decidit que tot depèn de mi,
Que el que em passa i el que penso
Són una mateixa cosa (una mateixa cosa).
Cada matí faré que surti el sol
I que es faci de nit a la nit,
I que tu m’estimis ara.

Sí, ara és que sí.és el que sento, (ho) sento.
N’estic segura.
Sí, jo crec que sí.
Quan més hi penso, hi penso
Més convençuda.

Surto al carrer i és que sí.
Parlo amb la gent i és que sí.
Obro finestres i és que sí.
Moc la cadera i és que sí.
Pico de mans i és que sí.
Amb els ulls tancats, és que sí.
Crido el meu nom i és que sí.
Dic tonteries i és que sí.
La bomba atòmica i és que sí.
La primavera i és què sí....
El que em passa i el que penso
Són una mateixa cosa (una mateixa cosa).
I si després dius que no tinc raó
Potser haurem d’admetre que tu
Que tu ja no existeixes.

Sí, ara és que sí...

No m'havia fixat en que deia la paraula primavera fins que no l'he transcrita, millor, m'ho prenc com que he associat bé.

PD: leven: hem de comprar les entrades pel concert del 5 d'Abril!

El tiempo pasa despacico

Gracias Kenditho!

amena

No crec que als srs. de france telecom els hi faci molta gràcia que al google digui que amena encara és del grup auna. I més tenint en compte que es parla de la compra des d'abans de l'estiu de l'any passat.

@

Quan, fa uns anys (bastants, ja), vaig sentir per primera vegada la paraula arroba, vaig trobar-la una mica estranya. Encara em segueix semblant de sonoritat una mica lletja, però estranya segur que ja no. Bé, de fet em sembla d'aquelles paraules que quan te les repeteixes unes quantes vegades perden el sentit i només et pots fixar en com sonen (és com una barreja entre a-rroba com a-moto, i algarroba/garrofa).

Uns quants apunts que m'han semblat interessants:

• El primer cop que es va utlitzar en el sentit actual, per separar usuari de servidor, va ser l'any 1971: tomlinson @ bbn-tenexa. Probablement ho van utilitzar perquè era un símbol que hi havia als teclats però que quasi bé no es feia servir per a res, i era un caràcter que no podia ser utilitzat en el nom del servidor ni de l'usuari.
  
• L'arroba és original de l'Andalusia prèvia al segle XVI, i era una mesura de pes. La paraula ve de l'àrab ar-roub o ar-ruba, i significava "quarta part", perquè era una quarta part d'una mesura més important. En aquella època ja s'utilitzava el símbol @ com a abreviació.
  
• L'expressió por arrobas vol dir a montones, i encara la reconeix el diccionari. Igual ho sabíeu ja, jo no.
  
• L'arroba s'utilitzava a tot Europa, però va començar a caure en desús amb el sistema mètric, el segle XIX. Tot i així, els americans continuaven utilitzant el símbol per indicar preus: 3 cavalls @ 5 dòlars. Per això el símbol es va mantenir als teclats de les màquines d'escriure i ha arribat fins l'actualitat.
• Traducció al castellà de la pronunciació de l'arroba en altres idiomes:
• Suec: alfa-manguera (alfaslang)
• Danès: a-con-rama (snabel-a)
• Holandès: cola-de-mono (apestaartje)
• Francès: caracol (escargot) --> no ens ho acabem de creure
  
• Italià: caracola (chiocciola)
• Noruec: bollo-espiral (kanel-bolle) (bollo en noruec és bolle?? En tots els seus significats? Hmm)
  

Tot està tret d'aquest article.

Looking back, over my shoulder

Ara que el blog està a punt de fer complir la seva segona setmana de vida, fem un petit review de com ha anat (està anant) tot plegat.
Com que mantenim el blog entre dues persones (humanes), cadascun ha assumit un rol que complementa bastant a l'altra. Així doncs:

• La leven ha aportat molta força de voluntat, però sobretot sobretot sobretot ha escrit molt, que en el fons es la única cosa important en un blog (un blog estàtic mor en qüestió de dies...). La tercera aportació important han estat idees: per sobre del text en si, tenim en ment varis articles tipus que poden ser molt divertits d'escriure i (esperem que) de llegir: versus, històries a mitges, immersió en personatges,...
  
  
• Jo mateix, com a seven (i com a tecnicoA) he omplert el sevenileven de geekades vàries: tunnings de la plantilla, el núvol de paraules (ho sento, només funciona amb mozilla, estamos trabajando en ello) i el comptador de visites (estem estudiant si fer-lo públic, pero de moment, més val que ens el guardem per nosaltres...). A part de tot això la meva aportació literària ha estat més aviat escassa; això sí, he publicat algunes fotos.

Ara ja s'ha definit cadascú, veurem si es mantinenen els papers o bé, com el Quijote i el Sancho, es van igualant fins a arribar a un equilibri, o fins i tot invertir-nos. El temps ens ho dirà.

Delicatessen seven · peras al vino

Una molt bona idea per aprofitar aquells culs de vi que queden per la nevera. Us explico la versió bàsica, a partir d'aquí suposo que s'hi poden fer moltes variacions:

ingredients:

3 peres
vi negre (si es del bo, millor)
sucre
canyella

preparació:

• Es pelen les peres i es tallen en talls ben grans (quatre per pera) i es posen en un recipient on puguin quedar ben sucades pel vi.
• S'hi tira sucre pel damunt, força quantitat, sense por; s'afegeix la canyella i es banya el conjunt pera-ensucrada-canyella amb vi, fins que quedi ben cobert.
• Hora de cuinar-ho: es posa tota la barreja en el microones, a màxima potència durant uns 10-12 minuts. Recomanació: tapeu-ho perquè el vi bullirà amb el conseqüent merder per tot l'interior de l'aparell.
• Finalment deixeu refredar/reposar el postre una estona per tal que quedi a temperatura ambient.

Servir en una cassoleta, dos o tres talls de pera, ben banyats en el vi de la preparació.

El rei del sense sentit

"I'm very much afraid I didn't mean anything but nonsense. Still, you know, words mean more than we mean to express when we use them; so a whole book ought to mean a great deal more than the writer means. So, whatever good meanings are in the book, I'm glad to accept as the meaning of the book." Lewis Carroll

Els llibres cobren vida pròpia a mida que s'escriuen? M'ha recordat també una cosa que sempre he pensat: de totes les interpretacions i estudis que s'arriben a fer de la literatura, segur que més de la meitat van molt més enllà, o en una altra direcció del que l'autor havia pensat. Segur que molts cops ja els està bé, també.

S'ha escrit i s'ha dit molt sobre Alícia al País de les Meravelles, i també de Lewis Carroll, anomenat "Master of Nonsense". Un llibre en principi pensat per a nens, però d'aquells que després no ho són tant. Lewis Carroll (en realitat Charles Dogson) es va inspirar en una nena de set anys, Alice Liddell, de la qual es diu que estava enamorat. També es comenta que, en l'època en què es va escriure el llibre, el consum d'opi estava molt extès, i d'aquí els passatges tan surrealistes. Més enllà de drogues i pedofília, és un llibre que, si algú no l'ha llegit i s'hi veu amb ganes, recomano molt (tot i que ja fa un temps que el vaig llegir i, com em sol passar, recordo més aviat poc). S'hi han interessat filòlegs, filòsofs, crítics literaris, matemàtics, etc. Diuen que tothom hi troba alguna cosa, així que... endavant!

'Who are YOU?' said the Caterpillar.
This was not an encouraging opening for a conversation. Alice replied, rather shyly, 'I--I hardly know, sir, just at present-- at least I know who I WAS when I got up this morning, but I think I must have been changed several times since then.'

Happy Monday!

Fotografia d'un cràter de mart... smile!

via microsiervos.

Tú, lo que no tienes que hacer

Resumeixo la meva setmana en quatre coses a no tornar a fer:

1. Dir-li al nou jefe que "domines" d'una cosa de la que no téns ni zorra (sorra para las amigas).

2. Arribar a casa amb ganes intenció d'anar al gimnàs i asseure's al sofà (i no aixecar-se, seria la conseqüència).

3. Aconseguir arribar fins al gimnàs i, al baixar de la bici, desconnectar de cop totes les màquines del gimnàs enduent-se l'endoll per davant. Cintes, bicis, elíptiques...totes.

4. Acte seguit, quan el senyor pesat del gimnàs a qui no soportes i que de seguida ha vist que has estat tu la culpable, ho torna a enxufar, picar-se amb ell i posar-se xula.

Sort que és divendres i passem pàgina. Bon cap de setmana!

Reflexió

"Prefereixo morir d'ignorància que de saturació"
Màrius Carol, aquest matí al Matí de Catalunya Ràdio

Us poso en situació: Aquest senyor explicava al programa d'en Bassas que fa una advertència als possibles remitents d'e-mails dirigits a ell: si aquests contenen massa text, els borra directament, i concloïa l'afirmació amb la cita d'aqui damunt.

A mi m'ha fet pensar: prefereixo morir d'ignorància? Doncs no. Deixant de banda tot el seguit d'emails reenviats, aquells que només contenen que direccions de correu, de les vegades que han estat reenviats; i els mails de feina (aquests sí, com més curts millor), considero que un mail personal pot allargar-se tot el que faci falta, ja que no deixa de ser una forma de comunicació entre les persones.

No crec que en l'època del correu postal, algú hagués demanat de restringir el nombre de fulls d'una carta personal (o d'una d'amor!!!!) pel simple fet de saturar-se d'informació.

Així doncs, ja ho sabeu, a l'hora d'enviar-me un mail, no retalleu.

Publicació per mail

Visto lo visto, busquem alternatives de publicació.

Ara mateix publicarem via mail, a veure que tal...

This is my life, what can I do?

Bueno, és el millor que he pogut fer amb la meva super connexió de 45 kbps, prometo fer més posts al blog de la leven quan tingui una connexió una mica més decent.
Espero no donar massa informació...

Dia internacional de la dona

Com que avui és el dia internacional de la dona, aprofito per apropiar-me el blog una mica més encara. I en el núvol va creixent i creixent el meu nom. El núvol l'ha posat el Seven, que lo sepáis, i poc s'imaginava ell que cada cop aniria agafant jo més protagonisme. A veure si quan poso Seven alguna vegada més apareix en el núvol, que sinó això comença a semblar un cop d'estat.
Kenditho dice que Seven es un nombre de chico en Canarias. Anda que sois raros eh, ya puestos tendría que ser Siete! (festival del humor, sí) Espero que me lo dijeras de verdad porque ahora ha quedado por escrito ya :) Així que la tria de noms ja va ser encertada.

Bé, espero que tinguis internet aviat i recuperis terreny.

Tornem a la temàtica inicial. Aquest matí escoltava la ràdio, sempre amb el permís de l'ascensor, perquè segons a quin pis es quedi parat no la sento, i feien entrevistes en una guarderia. Comentaven el que hem sentit tantes vegades, sobre que els pares i les mares treballen una quantitat d'hores semblant, però a casa les mares fan hores extres. I entrevistaven una dona que deia que ella tenia molta sort, perquè a la feina la deixaven marxar una hora abans per tenir temps d'anar a recollir els nens. Estic segura que en cap moment s'han plantejat ni el pare ni la mare que això ho podria fer el pare, ja és de calaix que ha de ser la mare. Aquestes solucions no aporten cap mena d'igualtat, tornem a estar en les mateixes, les dones a ocupar-se de la casa i els nens (dones a l'espai privat) , si per cas les deixarem treballar unes horetes perquè es distreguin i no es queixin tant, i els homes ja treballaran i faran carrera (homes a l'espai públic).

Una imatge dedicada al Seven:

Mujeres gnu-inas.

Most played

Se m'ha ocorregut mirar la llista de cançons més escoltades en el meu Winamp, en els últims 4 o 5 mesos, perquè abans no el feia servir. Crec que no n'hagués endivinat cap:

(Sí, és verd)

Sospito que les dues primeres han estat d'algun dia d'aquells obsessius de deixar-ho repetint-se, però em sorprèn igualment. Adam Green, número 1! Per cert, cada cop que escolto música seva em deixa al·lucinada la lletra de la cançó No legs: there's no wrong way to fuck a girl with no legs, just tell her you love her as she's crawlin' away. És que no sé ni què pensar. Si algú hi té una explicació que em faci flipar menys cada cop que sento la cançó ja me la farà saber.

I les dues últimes de la llista, doncs deu ser que m'agraden, si estan aquí, però ni jo mateixa sabia que tant! La tercera ja sé que sí que m'agrada.

Seven, confessa les teves... no val fer trampa i posar play 20 vegades a la cançó que mola més que surti eh!

La ministra enrollada

Ja ho ha comentat tothom, però, per si algú no ho ha vist encara, tenim el govern més guai de tot Europa. Després del Referendum Plus, ara la ministra de vivenda ens presenta el kelifinder. És un portal en el que s'han gastat 140 000 €, sense comptar el que s'han gastat en publicitat, i fins i tot regalen 10000 wambes perquè et pategis tota la ciutat buscant casa de lloguer. Sembla broma, però no ho és. Es riuen de nosaltres?

Per si no acaba de convèncer aquest portal, algú n'ha fet un altre de més baratet: panolifinder

beatlexux

guay.

Trencant el gel

Doncs ja està decidit. Sóc la Leven. La Leven que avui, per primera vegada en un any i mig, s'ha decidit, en col·laboració amb The Marmott (si te enfadas mucho lo quito), a fer una truita de patates. Després d'un debat amb el Seven sobre si posar la foto de la truita esclafada a terra, hem decidit que era una presentació massa cutre per al primer post real. Així que us quedeu sense la foto. Us asseguro que tenia una pinta que t'hi cagues (al terra ja no), i que, tenint en compte que eren les 16:30 i voliem dinar, no sabíem si riure o plorar.

Esperarem a un altre moment per inaugurar les fotos...

Hola.

Benvinguts,

Aqui estem els seven i leven disposats a donar guerra.
Esperem publicar tan sovint com ara creiem i que ens deixeu milers de comentaris.
El proper pas és decidir qui és seven i qui és leven...
Fins aviat.