3108: BlogDay

El seven ha insistit ferventment en què avui és el BlogDay i s'havia de fer un post, sí o sí, destacant 5 blogs descoberts. Resulta que a última hora, el seven ha desaparegut del ciberespai, amb la qual cosa he decidit, com a jefa del blog, escriure el post jo. Aquí us els deixo.

1. Campanilla
Es va fer famosa amb un post molt divertit sobre teleoperadors d'Ono, i des d'aleshores l'he anat seguint intermitentment. Deu ser que tinc debilitat per les noies amb un toc friki.

2. This is not an exit
El blog de Gieb, un xilè. Hi vaig arribar buscant coses a internet sobre American Psycho (el llibre acaba amb la frase "this is not an exit"), i des d'aleshores el llegeixo de tant en tant. Parla de música, cine, i temes interessants, tot així...alternatiu. Força recomanable.

3. La Ricci
Estil diari personal, però sempre divertit, d'una barcelonina importada. El blog en plan querido diario que més m'enganxa.

4. Moby
Doncs això, el blog del Moby. Amb les seves coses bones i les seves coses dolentes. Si fos d'un no famós, no ens faria gaire el pes, però mira, és el que té ser el Moby. L'actualitza a diari i es llegeix fàcil, això sí. Opinions polítiques, diari de gira, vegetarians, etc.

5. Focoblog
L'aportació del seven. El blog del grup de música Focomelos (crec), i no en puc dir molt més perquè hi vaig entrar ahir per primer cop. Humor i coses variades, pel que veig. (no incloc el Microsiervos a la llista, perquè ja el tenim linkat, però que sapigueu que el seven n'és president del club de fans).

Tradicions Xineses cap. 1

Aquest matí ens hem quedat bocabadats en veure que a Xina han prohibit els striptease als...ehem...funerals! Pel que es veu, en el món rural xinès, la valoració del mort va en funció del número de gent que assisteix al funeral. Amb la qual cosa, què millor que apel·lar als instints primaris dels camperols xinesos i contractar una stripper per amenitzar la cerimònia? Total, que la pràctica s'ha convertit en una tradició.

Ens imaginem, quan algú mor, una família apenada fent-se càrrec dels tràmits: "tu escriu l'esquela i truca a La Vanguardia, tu ocupa't de les gestions amb la funerària, tu truca a la família i amics, i jo ja vaig buscant la stripper. En conec una boníssima, la que va fer al funeral de la mare del Paquito, ens va posar a tots com una cafetera. Ai, no som res...". Després, comença a córrer la veu entre els camperols: "ei, demà funeral a les 17h al cementiri de Montjuïc! Hi va una stripper de collons! Ens passem, no?"

via: Escolar.net

Semblances raonables

Tot i que no acabem d'estar d'acord en si és casualitat (leven) o una inspiració remota (seven), trobem que el principi de el mejor de sus trabajos de Lori Meyers i I found a reason de The Velvet Underground tenen una semblança força raonable. Aquí us les deixem, jutgeu vosaltres mateixos.

Lory Meyers:


The Velvet Underground:

Viva la O... Viva la Obe... Viva la Obesi... Viva la Obesidad

Si voleu riure una estona, uns argentins s'han dedicat a fer les canciones locas, que són cançons traduïdes per als que no sabem anglès.
No totes són la bomba, però algunes traduccions les trobem molt encertades.
Nosaltres us posem la segona part, però aqui teniu la 1, la 3 i la 4.



Gràcies leven jr.

PD: Escoltant: Era - Divano

Baba de caracol

Sóc l'única que es queda al·lucinada cada cop que veu un anunci d'aquests de teletienda anunciant el extracto de baba de caracol? La solución contra la vejez! Ai, de veritat, quina joia, tan ple de frases com "Baba de caracol es fácil de usar, aplíquese la crema dos veces al día...". I el tio que llegeix això, com pot llegir-ho tan seriós, sense partir-se el cul?

Correu, truqueu que es veu que ara hi ha un 2x1! "Llame ahora y reciba un segundo frasco de Baba de caracol, totalmente gratis!!" És miraculós eh, podeu entrar a la web oficial si voleu. Baba de caracol! Perdoneu eh, és que em deixa totalment hipnotitzada i traumatitzada cada cop que el veig, no puc canviar de canal. Havia de compartir-ho amb el món.

He vuelto, ves que bien...

Doncs si, intento reactivarme una mica en el tema blogger després de la primera meitat de les meves vacances fraccionàries. Però començarem doucement, amb un minifotopost. Quina sorpresa la meva quan he vist que les fotografies que havia fet a mikonos (si, em sap greu però un dia faré un post explicant les meves vacances) eren d'una maqueta! Com no vaig poder veure que aquella meravellosa vista que hi havia davant meu era una miniatura? us deixo les fotos perquè ho comproveu vosaltres mateixos...

PD: Escoltant (of course) : Astrud - he vuelto

Experiència

"Vivimos en la era de la locuacidad de masas. Todos escribimos algo, o al menos hablamos de ello: memorias, apologías, currículum vitae, apasionados ruegos o protestas. Pero nada, por ahora, puede competir con la experiencia -tan irrefutablemente auténtica, tan pródiga y democráticamente dispensada-. La experiencia es la única cosa que compartimos por igual (es algo que todo el mundo siente). Estamos rodeados de casos especiales, de alegatos especiales..., e inmersos en una atmósfera de celebridad universal.

No es que en el futuro todo el mundo vaya a ser famoso un cuarto de hora: en el futuro todo el mundo será famosoo todo el tiempo -pero sólo en su propia mente-. Será un remedo de fama, una fama "de karaoke". Pero en algo será idéntica a la genuina: en que será mala para la cabeza."

Martin Amis, Experiencia

(en castellà perquè el llibre el tinc en castellà)

Lonely Planet: The Canary Islands

Tal i com li vaig prometre a la Lillu i sense cap tipus de pressió per part seva, escric un altre post post vacacional (vacacional), a fi d'assegurar-me una segona invitació a Tenerife en un futur. A continuació, resumeixo el que he pogut aprendre durant la meva estada a l'illa i que crec que pot ser d'interès per a futurs viatgers:

• No us deixeu acovardir quan algun natiu us amenaci dient: "¿Y tú ya sabes que en Canarias a la gente con el pelo rizado les hacen cosas muy extrañas y malas cuando van por la calle?" Ni tan sols si observeu que, al tornar a la seva illa, decideixen sobtadament allisar-se el cabell, per evitar possibles atacs. Jo hi vaig anar. Amb el cabell arrissat. I he tornat. Amb el cabell igual d'arrissat. A part d'alguna ferida que altra, he sobreviscut. (dedicated to Kenditho)
• A vegades, els natius i els importats-adoptats intentaran fer-vos sentir incòmodes preguntant constantment "Porque...¿Y tú cuándo te ibas?" Després d'aquesta pregunta, us intentaran desviar la ruta amb tal de fer-vos passar molt a prop de l'aeroport, i repetiran uns quants cops: "Mira, allí está el aeropuerto". Davant d'aquest comportament, el viatger tendeix a sentir-se poc estimat i baix de moral, i tindrà temptacions de córrer fins l'aeroport per escapar. Tot i aixo, és bo saber que es tracta únicament d'un mètode de selecció natural per diferenciar els viatgers covards i insegurs, que no aporten valor a la tribu, d'aquells que, per la seva valentia i coratge, són mereixedors de l'apreci i l'hospitalitat de la tribu. (dedicated to GeekDraz & Lillu)
• Els canaris solen sentir-se identificats amb algun animal. Cada integrant de la tribu escull l'animal amb qui més afinitat creu tenir, tot i que, en alguna ocasió, l'animal li ve imposat per la tribu. En un gran nombre de casos, els animals solen mantenir-se de generació en generació: per exemple, el pare del Pequeño Mono és, òbviament, el Gran Mono. Tot i així, els canaris són lliures de cambiar d'animal, quan així ho creguin oportú, o bé quan els vingui imporat pel reste de la tribu. En aquests casos, solen sorgir moments nostàlgics en els quals, gesticulant vivament tot emulant l'antic animal afí, (per exemple, aletejant com un peix), criden: "¡Yo antes era otro animal!" (dedicated to Little Monkey)
• Els caps de la tribu us tractaran amb amabilitat, generositat i hospitalitat. Aprofiteu per degustar les especialitats culinàries que us ofereixin, encara que algunes us semblin un xic arrugades, i encara que els garbanzos passin a garbanzas un cop cuinats (son transsexuals?). No us en penedireu! Us posareu molt famosos/es! (dedicated to the Kenditho_parents)

El que deia: tornaré!

Manic Street Preachers - Motorcycle Emptiness

La que ha estat durant molt de temps i encara és la meva cançó preferida:



Under neon loneliness, everlasting nothingness.

Testimonios. Hoooooy... las vacaciones!

Hola! Gairebé un mes després, reaparec, a falta d'una setmana per tornar a treballar. bbrrrrr! De moment no em puc queixar de les vacances, hi ha hagut una mica de tot, inclosa visita tinerfenya (?) a Kenditho i platja costabravenca (amb el permís de la climatologia).

La costa de Tenerife - platja de Las Gaviotas a baix de tot.

Aquí el breu testimoni vacacional:

• Un llibre: Brooklyn Follies, de Paul Auster. Un llibre optimista, molt agradable de llegir, com tots els seus llibres, i amb aquest encant Auster que sempre em captiva. Una mica en la línia de la pel·lícula Smoke, també escrita per ell. Molt recomanable (que no "recomenable", com diu el senyal de tràfic enorme de les obres a Balmes-Rosselló!).
• Una pel·lícula: The Rocky Horror Picture Show. "Let's do the time warp again!" Un viatge entretingut al planeta Transilvania Transexual, i unes cançons molt xules! No em faig responsable de qui li pugui no agradar!
• Una frase: "Me olvidaré de ustedes siempre". Frase amb què se'ns va acomiadar un tal Vicente molt borratxo (un noi canari que va a Madrid i "de repente, vuelve") , després que el recollíssim pel carrer i l'acompanyessim a casa. Ell trobava que "¡qué bien huelen, oh, se han lavado el pelo!" i ens cantava la seva pròpia versió de Rebel Rebel.
• Un moment desagradable: em debateixo entre les 12 hores d'espera a l'aeroport del Prat, o bé el moment de finalment pujar a l'avió i entendre que si no sortíem abans era per un problema amb els lavabos que impregnava tot l'avió de eau de pipi. Mmmm... com diria el seven: buuuníssim!!
• Un moment agradable: trobar-me 80€ en el seient de l'autobús que em portava de l'aeroport de Tenerife fins a Santa Cruz, moltes hores més tard del que tocava. El moment desagradable de l'espera a l'aeroport decanta la balança, encara.
• Una activitat: gravació de vídeos divulgatius amb el mòbil per a posterior enviament via MMS. Tradiciones catalanas, tradiciones canarias, Enciclopedias del sexo... Quant he après aquest estiu! "Hoooooooy..."
• Una cançó: David Bowie - Suffragette City.

Tancat per vacances

Perdoneu, ens havíem oblidat de posar el cartell...

Bones vacances!