Sobredosi

Un mes per desvalisar tot això. Ens entretindrem.

Segundas partes nunca fueron buenas

Recopilem algunes versions de cançons que ens agraden més que les originals:

• Scissor Sisters - Comfortably numb (original: Pink Floyd)
• Astrud - Bailando (original: Paradisio)
  
• Tori Amos - Happiness is a warm gun (original: Beatles)
  
• La Monja Enana - A por ti (original: Tamara bbbrrrrr)
• La Monja Enana - Centro de gravedad permanente (original: Franco Battiato)
  
• Astrud y Fangoria - De viaje por el sol (original: Los Planetas)
• Anika & La Casa Azul - Niños Mond (original: Andreas Dorau - Girls in love)
• Hidrogenesse - Eres tan técnico/a (original: The Magnetic Fields - You're so technical)
• Le Tigre - I'm so excited (original: The Pointer Sisters)
• Sagi Rei - L'amours toujours (original: Gigi d'Agostino)
• Lemon Fly - El jardín botánico (original: Radio Futura)
• Faith no more - Easy (original: the commodores)
  

I, a petició del seven, com a accèssit hi ha aquesta, que no és millor que l'original però que està força bé:

• The Wannadies - Just can't get enough (original: Depeche Mode)

Tampoc volíem deixar-nos una versió cutre que ens fa gràcia, com a accèssit II:

• La Rubia Montoya - Yo te he visto robando en el Carrefour (dedicada a Winona Ryder) (original: Fischerspooner - Emerge)
  

Algú té alguna aportació? Anirem afegint les que se'ns acudeixin o ens proposeu.

Un altre dia anirem per les versions que no haurien d'haver existit mai. Que es vagin preparant...

Autopublicitat

Per què volem sms, xats i internets per lligar si amb un foli en blanc i un boli, pots montar-te tota aquesta autopublicitat?

... l'únic inconvenient és que al foli no li pots passar el corrector ortogràfic...

... les coses clares, i la xocolata, espessa.

via imma @ madrid.

jódete (part I)

1. Què passa quan dos companys de feina es fan amics?
Que comencen a fer coses junts a fora de la feina.

2. Què passa quan dos amics de feina són noi i noia i es diuen, posem per cas seven i leven?
Que els companys de feina que tenen en comú comencen a pensar que no només són amics sinó que darrere de tot això hi ha una relació sentimental.

3. Què passa a la feina, la gent ho pregunta?
Doncs no. De fet, només la gent amb molta confiança/morro és capaç de deixar caure comentaris com ara:
- Algún día me lo contaréis..
- Ja m'explicareu què hi ha darrere de tot això...
- Vosaltres dos sempre junts eh...

4. Què passa quan la gent es desinhibeix, posem per cas en un sopar de feina o una festa corporativa?
Tothom es deixa anar més, i en aquell moment sí que acaben confessant les seves sospites (i, segons ells mateixos, les de tothom).

5. Què passa quan se'ls respon que no, que no són parella, però que sí que són molt amics?
Doncs que no s'ho creuen, tenen massa evidències: "aneu i torneu junts, dineu junts, feu coses junts,..."

6. Que passa quan, després d'estar en equips de treball separats durant un temps, per alguna casualitat de l'univers tornen a coincidir en un nou equip?
Tornem al primer punt, catxondeo padre.
La setmana vinent torna a començar la història de "guaita aquells dos, sempre estan junts, no?"

99. Que passa quan la teva pròpia mare et confessa que creia que aquí hi havia alguna cosa més?
Aquí ja cal deixar les coses clares. Hasta aquí hemos llegado.

the champiooooons

Recopilem unes qunates portades de diaris a les 23.54 del champions day:

- el periódico: El Barça toca el cielo en París - wow
- la vanguardia: El Barça gana su segunda Copa de Europa en París - rollo vanguardia, serio, claro y conciso.
- l'sport: ¡CHAMPIONS! - no, no es pronuncia champións, encara que el seven ho digui.
- el país: El Barça, campeón de Europa - en la seva línia, seriós.
- la razón: El Barcelona campeón de Europa - escuet, com el país, pero menys familiar., amb una mica més de rabieta.
- marca: Remontada de Champions - que quedi clar que han remontat al final del partit.
- as: Campeones - escuet, quasi bé per obligació (sorprèn, de tota manera...)
- s'emporta la palma:el sport el mundo deportivo: Oui are the champions, (mon ami?) Quanta estona hauran estat pensant-se el titular? Qui haurà estat el llest que ha dit "Ja ho tinc! Tinc la idea que buscàvem!"?

pd: som els únics que hem tingut la sensació que l'alcohol corria per darrere de les càmeres de la retransmissió de tv3 (en especial d'en Xavi Torres....)?
pd2: no quedaven comentariestes dels de debò (no becaris) per presentar els espais/connexions?
pd3: "Jo no sé què em passa" Xavi Torres dixit. Jo sí que sé què et passa, l'alcohol és el que té. Això sí, i lo bé que t'ho estàs passant allà a París...

actualitzem a les 9.41 del champions day +1
- el periódico: Sí, ganamos en París
- la vanguardia: ¡Bichampions!
- sport: Ja en tenim 2
- el mundo deportivo: ¡¡¡SÍ, SÍ, SÍ!!!
- el pais: Campeón de campeones
- la razon (únic diari en que no és el primer titular): El F. C. Barcelona conquista en París la segunda Copa de Europa de su historia que quedi clar....
- marca: Dream Team II
- as: España 2 - Europa 0 (sense comentaris...)

Estafa

Vistes les coses a dia d'avui, només ens passa una cançó pel cap:



cantem-la todos a una:



DOS POR UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

TODOS A UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

ES-TA-FA-TAL

BARCELONA ES-TA-FA-TAL
LA COSA ES-TA-FA-TAL
LA TELE ESTA ES-TA-FA-TAL
LA MODA ESTA ES-TA-FA-TAL
LA GENTE ESTA ES-TA-FA-TAL
EL MUNDO ESTA ES-TA-FA-TAL
ESPAÑA ESTA ES-TA-FA-TAL
LA MUSICA... ESTA FATAL!!!

ES-TA-FA

DOS POR UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

TODOS A UNA
ESTO ES UNA ESTAFA

inspiració

Estatut

No vull fer grans dissertacions sobre el tema que prou bombardejats estem ja per tots costats, només dues puntualitzacions:

1. No sé com ho veureu vosaltres, però, a mi, el fet que un partit pugui canviar d'idea en quinze dies i passar de recomanar el vot en blanc respectant el sí, a demanar el no, em provoca una pèrdua de credibilitat. Com de manipulable arriba a ser el discurs, per tal que, sobre un mateix text, una persona pot intentar predicar per convèncer a les masses d'una opinió, i una setmana després, de la contrària? Normalment intento evitar ser massa escèptica en la política, però, si aquesta és la sensació que això em transmet a mi, quina sensació s'està transmetent a la gent que ja té una tendència a pensar que la política no és més que un circ?
2. Entenc perfectament (per una vegada i que no serveixi de precedent) que el PP es queixi dels anuncis a la tv que promocionen l'estatut. No em sembla normal que es gastin els nostres diners en promocionar-lo quan se suposa que els que hem pagat l'anunci encara hem de votar sí o no. De fet, mai he entès els anuncis a la tv que promocionen la Generalitat. Què vol dir? Que hi ha algú que compra la competència? No serà que promocionen un partit amb els nostres diners?
   

Un any de discussions no ha estat res, això no ha fet més que començar. Després del referèndum, més eleccions amunt, eleccions avall, tripartits amunt i tripartits avall. Agafem aire.

FF Fórum Filatélico

Hi ha un tema que als sevenileven sempre ens ha donat molt de si en quant a comentaris.
Estem parlant, ni més ni menys del Fist Fucking.
Us posaré en context: Tot parlant pel messenger sobre el concert de Franz Ferdinand, vam començar a referir-nos al grup com a FF. En aquell moment, vàrem considerar adient diferenciar que no estàvem parlant de la versió sexual de FF, no fos cas que hi haguessin malentesos.
A partir d'aquí, ens vam documentar una mica sobre aquesta pràctica. Us donem un parell de dades sobre el tema:

• sempre és millor el FF anal que el vaginal (sobretot per riscs d'estrips -desgarros-)
  
• si parlem d'un puny/anal, són necessàries de 3 a 4 hores de dil·latació.
• pel cas de dos punys/anals, són necessàries 5 o 6 hores.

more info.

Arribats aquest punt, aclarirem que no podem respondre les vostres curiositats en primera persona. Això sí, aqui teniu una resposta per quan ens pregunteu què fem tantes hores connectats a internet (documentant-nos, no practicant l'FF).


PD: post número 50!!!

Modificació: vistos els últims aconteixements esdeveniments, hem cregut encertat el canvi de títol, ja que la definició donada en el post s'hi adeia més.

We are from bcn

Entre Opás, Amo a Lauras, Sorayas/Chenoas i Shakiras donant-se cops de colze per tal de ser la (puta)cançó de l'estiu, ha aparegut aquesta perla.
De fet, crec que aquesta cançó té el seu puntillo (no oblideu que al sevenileven tenim un bagatge musical molt especial: astruds, chico y chica, l-kan, mano de santo, hidrogenese, ...)



PD: recomanable no escoltar-la mes de 30 segons si no la voleu cantar una bona estona.

seven y leven

Avui comencem un experiment. Hem creat un nou blog, seven y leven, en el que traduirem els articles nous que anem escrivint al castellà. Ja sabeu, per aquesta cosa de veure si triomfem internacionalment i podem anar a Hollywood aviat. Continuarem escrivint els articles en català, i farem servir un traductor que funciona bastant bé per fer la rèplica. Corregirem els errors evidents que hi trobem, però, si se'ns en passa algun, tampoc ens treurà el son. No sabem fins quan mantindrem els dos blogs, podria passar que ens en canséssim aviat o donéssim l'experiment per acabat... el temps ho dirà.

Però...com? (I)

1. No entenc per què no hi ha gairebé cap canal a part de tv3 on es puguin veure sèries i pel·lícules en dual.

2. No entenc per què a tv3 tot el que és estranger es pot veure en dual i el que està doblat del castellà al català no.

3. No entenc la necessitat de doblar pel·lícules i sèries castellanes al català.

4. No entenc quina gràcia té la cançó del corral, i em temo que la patirem molt.

5. No entenc per què hi ha tanta gent que escriu una coma entre el subjecte i el verb.

6. No entenc per què hi ha tanta gent que parla sola en veu alta quan treballa.

7. No entenc per què s'arreglen sabates i es fan còpies de claus a les mateixes botigues.

8. No entenc per què em fa tanta ràbia que la del meu costat s'espanti i faci un bot cada cop que la crido o sona un telèfon a prop seu.