Vacances

Avui no hi ha temàtica definida de post ni gaires idees, però penso deixar anar verborrea fins que quan obri el bloc deixi de veure THE COLOR! COLOR-COLOR-COLOR! que m'està fent tornar boja i una mica la más tontilana de España també. Ja esteu avisats, i qui avisa no és traïdor. Hago lo que quiero con mi pelo blog, què passa.

Sembla que tothom ha aprofitat les vacances per fer coses interessants, i poc a poc la gent va abandonant la ciutat, fins que al final serà una ciutat poblada per una sola persona (jo). Doncs sí, m'he despertat tard i crec que a hores d'ara és bastant definitiu que el recorregut més llarg que hauré fet és una visita llampec a l'aeroport aquest matí (visita decidida a les 4 del matí, per cert. No es podia haver decidit abans, que ara resulta que tinc una mica de son? Hmm).

Avui és un dia d'aquells que, després d'uns quants d'anar allargant la nit i escurçant el dia, et lleves d'hora i surts al carrer meravellada que hi hagi vida exterior a les 11 del matí! Hi ha gent al carrer, hi ha sol! Ooohh, iiihh. Ja fa uns dies que estic inmersa en aquest fenomen, que coneixem com a finde-lag, o, actualment, setmana-santa-lag. Algun dia escriurem algun post al respecte, si en tenim ganes. I, clar, és un problema que s'ha de tallar d'arrel, llevant-se d'hora un dia, com he fet avui, però ja sé que no en sortiré fins que s'acabi la setmana. El problema bàsic és la poca motivació per aixecar-se. Com diria Kenditho: tienes algo que hacer cuando te levantes? Pues entonces sigue durmiendo. Segueixo els savis consells.

Dos dies més tard, reprenc el post perquè encara veig la foto boja cada cop quan entro al bloc. Amb el seven viatjant i jo amb altres històries (fer el gos, bàsicament), el sevenileven s'ha quedat una mica mort, i en aquests moments no tinc forces ni ganes de convertir el post en una cosa amb cara i ulls, així que el deixarem com a post que reflecteix la tònica d'aquestes vacances de vagància. He dit.