El rei del sense sentit

"I'm very much afraid I didn't mean anything but nonsense. Still, you know, words mean more than we mean to express when we use them; so a whole book ought to mean a great deal more than the writer means. So, whatever good meanings are in the book, I'm glad to accept as the meaning of the book." Lewis Carroll

Els llibres cobren vida pròpia a mida que s'escriuen? M'ha recordat també una cosa que sempre he pensat: de totes les interpretacions i estudis que s'arriben a fer de la literatura, segur que més de la meitat van molt més enllà, o en una altra direcció del que l'autor havia pensat. Segur que molts cops ja els està bé, també.

S'ha escrit i s'ha dit molt sobre Alícia al País de les Meravelles, i també de Lewis Carroll, anomenat "Master of Nonsense". Un llibre en principi pensat per a nens, però d'aquells que després no ho són tant. Lewis Carroll (en realitat Charles Dogson) es va inspirar en una nena de set anys, Alice Liddell, de la qual es diu que estava enamorat. També es comenta que, en l'època en què es va escriure el llibre, el consum d'opi estava molt extès, i d'aquí els passatges tan surrealistes. Més enllà de drogues i pedofília, és un llibre que, si algú no l'ha llegit i s'hi veu amb ganes, recomano molt (tot i que ja fa un temps que el vaig llegir i, com em sol passar, recordo més aviat poc). S'hi han interessat filòlegs, filòsofs, crítics literaris, matemàtics, etc. Diuen que tothom hi troba alguna cosa, així que... endavant!

'Who are YOU?' said the Caterpillar.
This was not an encouraging opening for a conversation. Alice replied, rather shyly, 'I--I hardly know, sir, just at present-- at least I know who I WAS when I got up this morning, but I think I must have been changed several times since then.'